TURPAN

Aterrem a la ciutat d’ Urumqi, una ciutat espantosa de prop de 2,5 milions d’ habitans. Que fàcil que és creuar d’un país a l’altra volant, que ràpits que són tots els tràmits, aduanes etcetc. Ens perdem Kashgar i el seu famós mercat dels diumenges . Tambè ens perdem una bona part del desert del Taklamahan, un dels més grans del món, el pas de l’Irkestan ens ha condicionat de dalt a baix.

Només d’arribar a Urumqi agafem un bus i marxem cap a Turpan, la ciutat és horrible, tot i això trobem alguna curiositat com els cartells, que estan amb àrab i en xino, per cert: no portem guía de Xina, bé si, però és un pdf que està a l’ordinador…de moment ens n'hem  ensortit… escrivint el  nom de la ciutat on volem anar amb caràcters xinesos.

El camí cap a Turpan, és lleig de collons, està ple de molins de vent durant més de 150 kilòmetres , sembla un desert d’ energía eólica. Un cop a Turpan anem directes a buscar un lloc per dormir aquesta primera nit, les dues pròximes ho fem a casa d’un local, l’ Ahmad. Turpan és la segona depressió més fonda del món uns 150 m sota el nivell del mar.

L’ impacte cultural és molt bèstia… si al Kyrguistan la gent escopia repetidament aquí no sabem com explicar-vos com ho fan. Els sorolls són molt molestos per nosaltres, els xarrups quan mengen els noodles, com masteguen amb la boca oberta, els crits entre ells, perquè enlloc de parlar, es criden, les empentes per pujar a l'autobús o al tren són bastant violentes.

Ens adonem que són uns ànsies... potser perquè és un dels països més poblats del món i això fa que hi hagi una competitivitat molt ferotge, tenen por de quedar-se sense seient, de ser els últims, de no tenir bitllet, les correcuites són espectaculars. Són molt maleducats la veritat.

Anem a veure el mercat de Turpan, passegem pels carrers bruts del mercat que tè coses ben originals i curioses, com per exemple un dentista al mitg d’ un carrer ple de pols treient-li un queixal a un home, o una parada amb una serp i una tortuga com a reclam per vendre  remeis casolans, per citar-ne només alguns, perquè tot és ben diferent…molt diferent..

Estem en zona UIGUR…

Els Uigurs són una de les 56 minories étniques de la Xina que viuen a la regió del nord-oest de la Xina. Són musulmans i tenen la seva pròpia cultura i llengua que prové del turc i l,alfabet àrab. Una part de la població Uigur desitja obtenir la independència, esdevenir un país. 

Com en d,altres regions de la Xina, com per exemple el Tibet, el gobern xinès intenta repoblar les terres on hi habiten minories ètniques amb població Han, la ètnia majoritària i dominant de la Xina. El dilema està servit, i els disturbis entre Hans i Uigurs són del més habitual. Els Uigurs es manifesten contra les desigualtats que existeixen en aspectes laborals com ara els salaris i la distribució dels llocs de treball donant els llocs de més responsabilitat a  les persones de l'ètnia Han. 

El nostre couch a Turpan ens va explicar que per un Uigur és molt díficil sortir del país, els xinesos no els hi faciliten el passaport a no ser que paguin una barbaritat... uns 15.000 Euros. Ens va explicar també que tenen un control molt estricte sobre tots els moviments de la població i que aquesta pateix una forta repressió.

L'any 2009 hi van haver uns terribles enfrontaments entre ambudes ètnies. Us deixem un enllaç on s'explica com es van esdevenir els fets, clicka aquí.

El més turístic de Turpan és la ciutat antiga de Jiaohe, unes inmenses ruines de més de 2.000 anys d,antiguitat declarades Patrimoni de la Humanitat. Lloguem unes bicicletes per arribar fins aquí, trobar-les és tot una odissea i quan les trobem flipem amb el preu! aquests xinos són bastant pesseteros i a més a més molt desconfiats...

Que disfruteu del post! Salut!