INFORMACIÓ ÚTIL IRAN

• VISAT

El visat d,Iran el vam tramitar a través de l,agència touranzamin. El cost del tràmit són 50 Euros, s,encarreguen d,aconseguir el número d,autorització que tan difícil és si ho fas tu directament a l,ambaixada de Madrid. En només 10 dies pots passar a recollir el visat a qualsevol país on hi hagi consultat o embaixada iraniana. En el nostre cas el vam recollir a Istanbul per una validesa de trenta dies.

Si un cop a dins el país es vol allargar l,estada i demanar una extensió del visat, només cal anar a qualsevol oficina d,estrangeria, normalment ni sol haver una a cada ciutat. S’ha de fer un parell de dies abans de que el visat s,acabi.

Després d,omplir els formularis, anar al banc a pagar la taxa, 300.000 Rials, i esperar-se unes quatre hores… ja es pot gaudir d,una estada més llarga al país.

• TRANSPORT

El tren i l,autobús han sigut els mitjans més utilitzats. No hem fet mai cap reserva prèvia al no coincidir tampoc amb festa nacional. A vegades hem pogut regatejar el preu dels autobusos de llarga distància. Són bastant puntuals i comodes i gairabé sempre hi ha inclòs algún snack.

Per moure,ns per la ciutat hem utilitzat gairabé sempre el bus urbà. El preu de qualsevol bus urbà oscil.la entre els  1500 i 3000 Rials per trajecte i persona.

El taxi també l,hem utilitzat algún dia, cal dir, que els taxistes a bones a primeres sempre et demanen el doble del cost real. S,ha de regatejar sense predre la paciencia. El mitjà utilitzat són el taxis compartits.

• CONDUCCIÓ

La llei de la jungla…no rules !! marica l’ últim…

La conducció dels iranians és un perill: els passos de zebra no són més que pintura sobre l’ asfalt i els semàfors llumets com un arbre de nadal, a sobre presumeixen de la seva mala conducció !!!

• DINERS

IMPORTANT: A l,iran no funcionen les targetes de crèdit i s’ha d,anar amb CASH desde casa!Ç

La moneda oficial és el Rial, però ells fan servir el Tomà, només cal treure un zero al rial. El canvi a febrer del 2012 és de 1 USD=19200 Rials.

Aquest és el millor canvi que hem aconseguit. Cal dir, que la moneda fluctua d,un dia per l,altre així que és recomanable canviar quantitats petites de diners i no fer-ho mai al banc, donat que el canvi és molt més baix.

Canviar diners és fácil a les principals ciutats del país a les oficines de canvi que hi ha. S,ha de comparar entre elles, donat que el canvi que ofereixen no sempre és el mateix.

• COST

Viatjar per Iran és molt molt econòmic. El transport i el menjar són molt econòmics. En 34 dies en hem gastat 550$ tots dos, tenin en compte que hem dormit 28 nits de couchsurfing.

• SEGURETAT

Iran, en contra del què els mitjans de comunicación de casa, ens volen fer creure, és un país molt segur. L,únic problema que hem tingut ha estat moltes vegades saber dir que no a les moltes invitacions de gent local que hem rebut.

• VESTIMENTA

Les dones han de portar obligatoriament el cap i cabell cobert amb un mocador. En alguns casos, com ara, per entrar en algún lloc sagrat, és obligatori l,ús de shador.  Les dones porten sempre una camisa llarga, que els arriba per sobre els genolls. Els homes no poden portar pantalons curts.

• MENJAR

Els vegetarians ho continuen tenint igual de crú que al país veí, Turquia. A la majoria de restaurants només hi pots degustar kebabs i alguna amanida.

La veritable gastronomía iraniana només es pot degustar a casa dels locals.  Alguns dels plats més típics són el Dizi, un plat de cigrons amb carn de xai. L,ash també ocupa un lloc important dins la cuina persa, és una sopa de verdures i fideus molt gustosa i saludable. I no ens descuidem l’arròs…mmmm… arròs persa… gustós i aromàtic.

El pa és un element molt important, tenen quatre  varietats de pa.

La beguda nacional per excel.lència és el te i també una mena de yogurt amb gas i menta anomenat dough.

• ALLOTJAMENT

Esfahan:

Amir Kabir Hostel: 225.000 Rials x habitació amb esmorzar. Allotjament bàsic on els WC i dutxes són compartits. Força net i situat a 20 minuts caminant de la plaça Imam.

Yazd:

Silk Road Hostel: 200.000 Rials x habitació amb esmorzar. Ubicat al centre de Yazd, prop del bazar, on les habitacions es distribuiexen al voltant d, un pati central.

Toudeshk

Tak – Taku Homestay: 400.000 Rials x habitació amb esmorzar, dinar i sopar inclòs. Un bon lloc per relaxar-te al bell mig del desert.

La resta de llocs vam fer couchsurfing.

• INTERNET

   

L,internet… millor oblidar-lo si no es vol perdre la paciencia. Les conexions són molt i molt lentes, sempre i quan el govern no decideixi alentir-les encara més. La majoria de pàgines están prohibides, algunes de les més famoses facebook i blogspot.

• EL QUE HEM ESCRIT : 

Tabriz 

Esfahan-persepolis-khaluts 

Yasd-Toudeshk

YAZD - TOUDESHK

La primera i única república islàmica xiita del món, Iran. Després de que fessin fora el sha (rei) fa uns 30 anys mal comptats, van entrar al poder els ayatola’s. Perquè us en feu una idea, els ayatola’s no són més que la gent del clero, o sigui de l’esglèsia musulmana, per tant religió i govern van agafats de la mà. El primer ayatolà en pendre possessió fou en Homeini fins el dia de la seva mort en que va passar el poder a un altre ayatolà, Alí Jamenei. La succeció  de càrrec es fa evidentment sense l’autorització del poble, o sigui, sense anar a les urnes, només van a les urnes per votar el president del govern, que actualment és el conegut             Mahmud Ahmadineyad.  

Aquesta espècie de bisbat iranià, no fa més que menjar, o intentar menjar el coco de la gent del poble, amb missatges televisius en contra de tot el que està fora del seu país, per ex: caminar pel carrer i sentir pels altaveus missatges en contra dels Estats Units i d’Anglaterra, clamar tambè perquè s’enfonsi Israel o també tenir tots els Canals iranians parlant de religió, de la figura de jomeini o de l’exercit militar iranià i la seva força.

També s’ocupen de fer seguir unes normes molt estrictes, com ara, fer portar el vel a les dones, sense opció, hi ha gent que s’encarrega de vigilar pels carrers que les dones portin el vel al seu lloc és a dir, sense ensenyar el cabell, no els deixen tenir nòvio, per tan han de recòrrer al que se’n diu un “engagement” que és com un matrimoni temporal, o sigui, si una parella s’agrada s’ han de presentar als respectius pares, i després fer l’engagement per coneixer-se, i així està protegits davant la llei, ja que si et pillen sense haver fet aquest pas, et foten a la presó, és com una espècie de compromís firmat sobre paper, després si la cosa va bé es casen (per cert, ens hem menjat dos vídeos de casaments!!! Dos ,bbrrrffff!!!).

Si ets gai o lesbiana i has nascut a Iran, val més que canviis de país, no està prohibit, però si et veuen et poden castigar o inclús et poden arribar a penjar. No hi han bars, ni discoteques, no veus grups numerosos de gent parlant, fins i tot riure sembla que estigui prohibit, les dones no poden cantar,  están molt submises malgrat que cada vegada s’ estigui lluitant més per superar el machisme instaurat per la tradició, tradició i religió una bomba de rellotgeria.

La nostra percepció és que totes aquestes contradiccions no fan més que  provocar l’ efecte contrari al desitjat, és a dir, que en una festa per exemple les noies van mitg despullades, que quan veuen alchool se l’acabin en 2 minuts, que la gent tè tantes ganes de poder fer quelcom, que quan ho fan ho fan sense mesura. Es només per  posar uns exemples del que nosaltres hem viscut en aquests 33 dies i és que només han estat 33 dies, però els suficients com per cansar-te de coses tan tontes com no poder-nos fer un petó al mitg del carrer !!

Yazd, quina ciutat més bonica !!! una de les ciutats més velles d’ Iran, l’atracció principal són les “torres d’aire”. La ciutat està enclavada al vell mitg del desert amb temperatures a l’estiu per sobre de 40 graus, aquestes torres fan que l’aire entri per dalt i es reparteixi per tota la casa, també els pous d’aigua tenien aquest sistema per refrigerar l’aigua. La veritat és que està molt ben pensat i molt currat!!

Amb un coreà que coneixem al silk road, fem un tour pels voltants de Yazd. Lloguem un cotxe – taxi i anem cap meybod, un altra poble mil-lenari, chac chac antic lloc de pel-legrinatge, i karanak un poble perdut enmitg d’un desert de muntanyes rocoses , el passeig val molt la pena.

Marxem cap a toudeshk, un poble de 800 habitants al mitg del no res. Passem allà tres maravelloses nits en una espècie de home stay, el Tak-Taku. Aquest nom no és més que el soroll que fa el pom de la porta quan algú truca, el Tak tè forma de penis i està a la porta esquerre, evidenment el toca l'home, i el Taku tè forma de vagina i el toca la dona i està a la part dreta, això ho fan perquè així des de darrera la porta saben si el que truca és un home o una dona, i així va a obrir l'home o la dona.... Toudeshk està al costat del desert i prop de les muntanyes tambè, l’ índex de precipitació és de 5 cops l’any, i  si…un d’aquests cinc dies, ens va tocar a nosaltres !!! A casa d’en mohammad i descansem de fàbula, estem tranquils i relaxats, després de tants díes de  couch surfing ens convenia una mica de descans i poder fer la nostra…

Un altra bus i cap a Teheran i d’allà cap a Mashhad.

ESFAHAN - PERSEPOLIS - KALUTS

IRAN .... Quin país ....

Escrivim aquestes paraules quan ja falta poc per abandonar iran, portem ja gairebé 30 díes aquí, i la veritat és que cada dia ens sorpèn més perquè aquesta gent no saps mai per on et sortiran. Durant aquest temps hem estat molt ocupats fent vida social amb la gent, sopars aquí, sopars allà, no hem tingut molt temps de conectar-nos i menys de ficar-nos a escriure aquí al blog, a part de que està prohibit  i costa lo seu poder-ho fer, quan ho fas no hi ha manera de fer-ho en condicions...

Tenim la sensació d'haver visitat més cases que monuments, i és que la gràcia d'aquest país és la seva gent. N'hi ha de tots colors, com a tot arreu: nacionalistes, conservadors, lliberals, religiosos i més, per això a cada casa que hem estat , hem pogut observar les diferents maneres de viure, les diferents maneres que tenen de moure's en aquest país tant ple de prohibicions, contradiccions i de repressió que viuen...També les costums estan molt arrelades en aquest país, costums com ara la obligació de portar el mocador dins de casa si hi ha algún home, que l' home no pot tocar cap més dona que la seva, ni tan sols per saludar, que les dones no poden anar al camp de fútbol, que els autobusos estan dividits, al davant els homes, i separats per una barrera, al darrera les dones, que els homes no poden anar amb pantalons curts, el satèlit està prohibit ...i un llarg etcètera que no acabaríem mai. Es poden explicar tantes coses d' IRAN que en podríem fer un blog a part...

 

- ESFAHAN -

A ESFAHAN fem les tres primeres nits d' hotel des de que vam arribar, tambè s' agraeix, ja que els iranians no paren d' organitzar-te la vida, d'organitzar-te el dia a dia. La veritat és que el principi flipes amb la hospitalitat d' aquesta gent, però quan portes ja uns díes al país, i veus que fas el que ells volen i no el que tu vols, s'agraeix molt dormir en un hotel i poder fer la teva...

Esfahan és la ciutat dels monuments per excel-lència. La plaça de l'Imam  recull els edificis més emblemàtics de la ciutat i del país tambè. L' estil safavidi ( antic regne del segle xv ) està gairebé en tots els edificis de la ciutat, la ceràmica predomina per tot arreu, però no és ceràmica en rajola no, és ceràmica ficada peça per peça, un treball fet meticulosament pels artesants de l' època, una grandíssima obra d'art. Contemplar aquests edificis és un privilegi, alçar el cap i veure aquestes cúpules perfectes et deixen bocavadat, l' espai i la gran amplitut que tenen aquestes mesquites fan que antigament s' hi congreguessin centenars de persones per resar, actualment tambè ho fan, és clar. També hi ha alguna mesquita que s'ha convertit o es va convertir en madrassa, escola on s'ensenyava l' alcorà...Els ponts també són famosos al llarg de la ciutat, n'hi han fins a set, de diferents estils.

Els divendres la gent és concentra tota al costat del riu fent el que més saben fer: pícnic !! realment són especialistes en aquesta temàtica, a tot arreu trobes gent fent pícnic, al costat de la carretera, a la vorera de l'autopista, al tren, a tot arreu s' emporten la cistella amb el seu pícnic.

Marxem d' Esfahan cap a Shiraz, aquesta ciutat realment no ens ha dit gaire res, el seu principal atractiu per a nosaltres és Persepolis, una de les ciutats més famoses d' Iran i m'atreviria a dir del món.

Persepolis va ser la capital de persia abans de que s' instaurés l' islam. Contruïda el 500ac. fou el centre modern de tot el país i de tot l'imperi persa que per aquelles èpoques arribava fins a la índia i que no parava de crèixer. 200 anys després Alexandre el Magne i el seu imperi ho van destruir tot i s'ho van emportar tot tambè i en una nit de borratxera després de conquerir la ciutat varen cremar-la. La ciutat encara conserva alguna cosa...

Anem fent kilòmetres fins a Kerman. Aquesta ciutat està a uns 500km d'Agfanistan, ens ho diuen els metges de la casa on ens allotgem. Al costat de la carretera s'hi arrepleguen un pilot de gent, Agfanesos la majoria, si tenen sort algú els agafarà i se'ls emportarà a treballar, sinó hauran d'esperar un dia més, faci sol, plogui, o faci fred, sempre estan allà esperant que algú els recollir per anar a treballar.

Desde kerman lloguem un cotxe per anar a veure l'espectacle del desert dels Kaluts, uns castells que s'han format a través de l' acomulació de sorra i del pas dels anys, ni més ni menys que 4 milions !! el paisatge és bestial, tot i fer un dia de merda quedem de nassos davant la formació d'aquests castells, és un d'aquells llocs que et queden gravats a la retina, un lloc realment curiós on el hagin.

Pel camí visitem poblets ben curiosos. Com que no teníen massa aigua antigament van construïr uns canals per l'aigua, com una espècie d' equífers i canals que desembocaven en determinats pous per cada poble, estem parlant de fa més de 1500 anys.Per poder baixar fins als canals per si s'enbossaven, anaven construint xemeneies per poder-hi baixar cada determinats metres. Com pensa la penya ;)

Deixem Kerman i anem cap a Yazd, serà en el pròxim post però. La veritat és que ens està costant molt escriure, molt, perquè no tenim massa temps, ens costa molt trobar el temps per escriure.....en fi!!!

TABRIZ - ARDEBIL

El viatge amb tren cap a Iran és espectacular, el paisatge dominat pel blanc ens recorda al transiberià malgrat no haver-hi estat mai, tot està gelat, de tan en tan es veu una mica d’aigua en alguns punts del riu, tardem 6 hores des de Elazig a Tatvan, el tren va a pas de tortuga  !!!

 A Tatvan deixem el tren i embarquem dins d’un ferry per atravesar el llac Van, aparentment ens pensem que el trajecte serà ràpid però tardem 6 hores més per creuar-lo. Aquest ferry porta rails per transportar vagons de tren que s’uneixen a la via del tren un cop al moll, és bastant curiós. Arribem a Van prop de la 1 de la matinada, tot és de color blanc i la temperatura és baixíssima, el fum del tren i la neu li donen un toc de pel-lícula. Ens fiquem dins el nostre vagó / dormitori però al cap de poc ens truquen a la porta per avisar-nos de que estem a la frontera i hem de baixar per segellar els passaports, a fora fot una rasca de pebrots, -15… una hora més tard tornem a pujar a la llitera i una mitja hora més tard ens tornen a despertar per estampar el segell d,entrada, un altre cop, aquest cop a la frontera iraniana. Ja som a Iran!!!!

Morts de son! 6 hores més tard estem a l’estació de Tabriz rodejats de gent. Si turquia ens ha semblat hospitalaria, Iran la supera amb escreix!! Només d’arribar a l’estació ja hem conegut 4 famílies, i totes elles volen que anem a casa seva, realment és una mica estressant tambè, semblem conillets d’ índies….

No haviem vist mai gent tan i tan hospitalaria. A Tabriz estem a casa d’un couch, en Mohamed, que viu a osku. Amb ell anem a kandovan, una espècie de capadocia però amb petit. El dia següent dormim a casa en Morteza i quedem amb l’Ali, un home que vam conèixer al tren.

Anem de cul, la vida d’un forester a Iran és una mica estressant, a Tabriz tothom ens mira, sobretot a la Gemma, i encara no sabem el perquè, si pel mocador, si per l’anorac o si bè és pel nas, que ella el fa així afrencesat, i totes elles foten una nàpia bastant grossa…jeje… l’Ali ens ensenya el bazar de Tabriz, el més gran d’ Iran i un dels més grans de tota àsia, 7km.

A l’endemà en Morteza ens porta a l’estació de bus, marxem cap a Ardebil i allà se’ns presenta altra cop l’Ali, cony de iaiu!! Que no vol que marxem i que no vol que marxem, de veritat que són el que no us podeu imaginar!!

A Ardebil passem 3 dies a casa d’ ambdós pares d’una parella molt maca que vam conèixer tambè al tren, en Said i la Saida.

 Amb ells aprenem molt de la vida dels iranians, les seves costums, la seva manera de pensar, la seva situació davant aquest govern que els tè controlats amb tots els aspectes, però sobretot aprenem i experimentem “in situ” la manera que tenen de viure dintre de casa, la manera que tenen de tractar els seus convidats. Fa sis mesos que les seves famílies no els veuen i entre uns i altres ens empatxem de menjar, l’hospitalitat d’ells i de les seves famílies és impressionant, va més enllà de lo racional.

El dimarts marxem amb ells cap a Tehran, allà dormim a casa la germana d’en Said, que com no, ens prepara un sopar deliciós. L’endemà ens despedim ja d’ en Said i la Saida i agafem un tren nocturn cap a Esfahan. Han estat tres dies genials rodejats de les seves famílies, que ens han fet sentir sempre com a casa, explicant-nos les seves vides i nosaltres les nostres, una molt bona experiència, gràcies…