MOGAO CAVES

De Turpan agafem el nostre primer tren direcció Dunghuan. Som principiants agafant trens en aquest país, i comprem un bitllet en butaca per un trajecte de 9 hores i de nit. La nostra sorpresa és que, quan pugem al tren, els nostres seients estan ocupats o sia que ens afanyem per ocupar-ne uns altres donat que tothom al nostre voltant va prenent posicions i gairabé no queden seients lliures. Un altre vegada la llei de "marica l’últim" és la que preval.

El trajecte és horrorós, anem fent cop de caps ara si ara també, que només són interromputs per els sorolls dels escopits o els xarrups dels típics noodles precuinats envasats amb capses… sense comentaris.

De tant en tant apareix algu que ens diu que ens hem d,aixecar, que estem ocupant el seu seient, jaja, si home… ni pensar-ho si tens algún problema li dius amb el revisor.

Arribem a l,estació, són les 4 de la matinada, cansats i morts de son. A fora fa molt de fred. Com que els  xinesos són tants, a les estacions no hi pots entrar si no tens un bitllet de tren o sia que la opció d,esperar-nos fins que es faci de dia i agafar un bus no és viable.

Per sort a la porta de sortida s,amunteguen un munt de taxistes esperant caçar les seves preses. Estem de sort i trobem un taxista molt maco, que no intenta cobrar-nos més del compte o sia que pugem al taxi. Ens esperem una horeta fins que caça més clients fins que omple el taxi. Ens agrada això d,aprofitar l’espai i de compartir els taxis, creiem que és una idea que es podría importar cap a casa.

Arribem finalment a Dunghuan a les 7 del matí, busquem un hotel, tasca molt fácil i com no ens ananem de dret al llit.

Quan ens llevem agafem un autobús local cap a les Mogao Caves. Ens extranyem de lo fácil que és… sembla que aquesta ciutat està molt més ben preperada de cara al turisme extranger, cartells dels llocs més importants amb anglès, restaurants amb menús amb anglès, etc…

L,entrada a les Mogao no és gens económica, uns 100 yunans, 16 dòlars que desglossats són 80 per l,entrada i 20 per el guía, ja que no les pots visitar per lliure. Però val la pena.

Les Mogao són impressionants; van ser construides l,any 366 A.C i segons diuen un hindú que passejava per l,indret va tenir una il.luminació i va visionar 1000 budes a l,horitzó o sia que va decidir construir les imatges d,aquests 1000 budes a dins de les coves. Es va financiar a través de families riques. El lloc és bestial hi han 765 coves i a dins s,hi troben pintures i estàtues de budes. És un dels llocs més importants per els budhistes.

En la seva época de máxima esplendor en el lloc hi van arribar a viure 1500 monjos. Les caravanes de la ruta de la seda feien parada aquí, on donaven les gràcies perquè el viatje havia estat un èxit o bé demanaven bona sort pel camí que els esperava.

Les pintures són d,una bellesa increíble i totes elles estàn pintades amb pigments naturals, molts d,ells importats de diferents zones de l,Àsia Central, això vol dir que en la constracció s,hi van veure involucrats gent de d,arreu de la zona. Les pintures donen molta información de com era la vida en aquells temps i sobretot parlen d,alguns passatges de la vida de Budha. Les estàtues són també molt aconseguides, tot un art, l,estàtua més gran fa 33 metres, us ho podeu imaginar.

Com no… està prohibit tirar-hi fotografíes, però en Joan s,anima a fer-ne alguna mentres la Gemma distreu a la guía.

Acabada la vista i després de dinar anem a visitar les dunes de Dunghuan. Un lloc increíble que els xinesos tenen ballat de tort i de través, l’entrada com no és caríssima. Comencem a caminar per uns caminets i un cop s’acaba la valla i davant l,avís de que a qui penetri a la zona se’l penelitzarà  entrem a dins. Un poc cagadets per si ens veuen, comencem a endinsar-nos cap a les dunes… que bonic!!!! Un paisatge que ens recorda una mica a la lluna, malgrat que el color és ben groc i quin silenci!!! Ens quedem mirant una bona estona el paisatge i observant les formes que es dibuixen damunt la sorra!

Després de reservar el ticket del pròxim tren dirección Langzhou, aquesta vegada amb llitera… no volem patir el risc d’estar-nos 14 hores de peu… anem cap a l’estació.

Un cop arribem a Langzhou ens instal.lem amb un dels hotels més econòmics que hem estat, 58 yunans l’habitació doble, menys de 10 dòlars. L,endemà intentem anar a visitar Vinglin Si, on hi han uns budes escavats a la roca als penyasegats que envolten al riu groc. Per les fotografíes que hem vist a internet es veu un lloc màgic. Malauradament l,expedició és un fracàs i no aconseguim arribar-hi. No tenim guía i malgrat que portem tota la información escrita amb xinès en un paper no hi ha manera. A l,estació ens diuen que hem d,anar a una altre estació i un cop allà no hi ha cap estació i la gent a la que preguntem ens torna a enviar cap a l,estació d’on venim. Un desastre! A més cal afegir-hi la poca predisposició dels xinesos per ajudar-te o sia que a poc a poc ens anem crispant i crispant. Al final ens treuen tan de pollaguera que desistim d,anar-hi. Els nostres nervis estan a flor de pell i és que una cosa tan fácil coma gafar un bus per anar a veure un lloc que s’enten que es turistic es converteix en una cosa impossible de realizar.

Treuen el pitjor de nosaltres, està clar que aquí la manera més fácil de viatjar si no parles xinès és amb viatge organitzat, anar amb taxi i estar acompanyat sempre d’un guía xinès, almenys en aquesta regió de l’oest de la xina… pensem que potser la zona est és diferent.

Anar per lliure és molt difícil, ningú t’enten i tampoc tenen cap predisposició per fer-ho, no són gens hospitalaris ni tampoc són gens educats. La veritat, i ens fa pena dir-ho, a vegades es fan odiar. Són uns histèrics, corren amunt i avall com veritables obsessos, ja n’estem una mica cansats de la Xina. Avui comprem un bitllet cap a Kathmandu! És un llàstima perquè la Xina realment és un país molt bonic, amb paisatges espectaculars, però pensem que el què realment fa atractiu un país és la seva gent i en aquest cas estem una mica decepcionats.

És com el tema del Tibet, els xinesos tenen controlada la zona, i no el pots visitar per lliure, només hi pots anar amb un viatge organitzat, que per cert, no baixa de 800 USD per persona 7 dies. Al ser el Tibet una regió diferent, amb la seva propia cultura, etc.. o més ben dit voler ser un país, Xina controla l’entrada d’estrangers i les zones que es visiten. Així doncs que pensem que el millor que podem fer ésa gafar un avió i no deixar els nostres diners als xinesos colonitzadors! FREE TIBET!