Agafem un altre tren nocturn, llitera, és clar fins a Xi,an. Arribem a la
ciutat, famosa pels guerrers de Terracota, un dels llocs que sempre hem
volgut visitar. La ciutat és molt turística i es deixa notar. Aquí acabem la
nostre ruta de la seda!!!! Un somni fet realitat!
La ciutat de Xi,an és bonica i agradable i té moltes coses per visitar, com
ara, la Muralla que envolta la ciutat antiga, és una construcció de 14Km i
està en perfecte estat. Va ser construïda entre el 1374-1378 per
la dinastía Ming i servia com tota muralla, per defensar-se dels atacs dels
enemics. Ens hi perdem durant unes hores, tot passejant envoltats per un núvol inmens de pol.lució.
Al hostel ens trobem amb en James, un malayo que és un nervi. Amb ell
visitem els guerrers de Xi,an. En James va visitar els guerrers fa 12 anys endarrera i ens explica
com ha canviat tot. Com han transformat el paisatge i com han construit tot un
complex turístic al voltant de les restes arqueològiques, en resum, que s,ha
convertit en un circ baja.
La història dels guerrers de Xi,an, declarats per la Unesco Patrimoni de la
Humanitat, ens deixa perplexes: rondava per allà el 1974 quan un pagès de la
zona estaba excavant un pou per treure aigua i es va trobar amb una de les
estàtues. Per cert, vam tenir l,honor de veure l’avi firmant autografs a la
llibreria oficial, es veu que el govern li paga desde llavors cada mes uns 400 Euros… La
troballa va sucumbir a tot el món.
El primer emperador de la Xina, de la dinastía Qing, 210 AC creia que
enterrant el seu exèrcit continuaría tenint les tropes sota el seu mandat, és a
dir, tot el poder que tenia en vida se l'enduria a la propera. L,exèrcit va ser enterrat en formació de
batalla en tres foses gegants, a només un kilòmetre de la tomba de l,emperador.
La seva tomba també va estar meticulosament estudiada i ubicada seguint la
filosofía del feng shui. Només va tardar... 38 anys en dissenyar tot el seu complexe
funerari… gairebé tota una vida!!!
La fossa té una superficie de 200x60 i conté més de 6000 guerrers, diuen
que hi van treballar més de 720.000 persones. Imagineu-vos! Les figures són de
tamany normal, 1,80m, no n,hi ha cap d’igual, cada una d’elles és amb una
fesonomia de cara diferent, el què ens diu també és que l,exèrcit el formaven
gent d,arreu.
L’any 80 van trobar dos carros construïts amb més de 3000 peces de bronze. Encara avui en dia es continua excavant i
s’està intentant trobar la manera de que les figures no perdin els pigments de color quan
entren en contacte amb l’exterior.
La veritat és que la visita val molt molt la pena!!!!!!!!!!!!
Després de la visita ens deixem perdre pel barri musulmà de la ciutat, una experiència del tot recomanable, on es pot palpar la frenètica vida quotidiana dels xinesos. També es poden degustar tots els plats típics de la zona, com els noodles, on es pot veure en primera persona com s'elaboren. Diuen Marco Polo va introduïr els spaguetis a Itàlia, quan va tornar del seu viatge de la ruta de la Seda i no ens queda cap mena de dubte! nyam nyam....
I amb la panxa ben plena i per continuar la tradició agafem un altre tren direcció a Chengdu, la que
será la nostra última ciutat de la Xina, perquè d,allà ja volem cap a
Kathmandú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada