SAMARCANDA - TASHKENT - FERGANA

Arribem per fi a Samarcanda, una de les ciutats que teniem més ganes de visitar  per la seva famosa història i pels seus monuments. Les mesquites de Samarcanda són impressionants, un xic més grans que les que hem vist fins ara. L’autobús ens deixa just al davant de la plaça del Registan on hi trobem les tres mesquites, el lloc és força espectacular, el problema és que  hem vist tantes mesquites ja que estem una mica saturats!!! Evidentment però que valen molt la pena…

Després de deixar els trastos a la guesthouse , anem a donar el volt cap a la Bibi Khanym mosqui que està just al costat del nou bazar, aquesta mosqui tè una entrada acollonant, una porta molt gran enclavada amb tres portes més petites. El preu de l’entrada tambè és desorbitat, és com 10 o 12 vegades més que el preu de l’entrada de la gent local, a més que venim d’ Iran i allà no vam pagar ni una entrada perquè era festa nacional i ens vam tirar 10 dies de gratis per tots els monuments. Tambè els militars que vigilen els monuments es volen emportar la seva part: et demanen 10 dòlars per pujar a dalt dels minarets!! Jaja són la polla!!

La ciutat a estat restaurada fins a l’extrem, no conserva cap casc antic i els carrers estan tots enquitranats, grans avingudes, plaçes grandioses, monuments inmensos de color daurat ens recorden com no a l’antiga URSS.

La gent sembla que es facin la competència per veure qui porta més dents d’or i és que quan somriuen t’enlluernen amb la seva dentadura. Pel nostre gust és bastant cutre està clar, però per ells deu ser part de la seva cultura, com més de bona familia ets, més dents d’or… una cosa que ens ha sorprès és que les dones surten al carrer amb les sabatilles quatre números més petits, a hores d,ara encara ens preguntem el perquè.

Deixem Samarcanda sota la neu i el fred sever i agafem un tren cap a la capital Tashkent, on hi arribem 4 hores més tard. Allà tramitem el visat de Kyrgystan no sense patir les nostres aventures fent-lo, una cosa tant fàcil com fer un puto visat a vegades es converteix en un suplici, amb tot al final ens donen la visa de trànsit per cinc dies, perquè uns francesos que venien del Kyrgy ens han avisat que el país està tot blanc de neu i que no es pot fer res allà, o sigui que agafem el visat de trànsit.

A la capital ens trobem amb controls ara si ara també. Cada cop que agafem el metro els policies ens demanen el passaport i ens fan ensenyar la bossa. Cal dir que Uzbekistan en general, és un país on hi ha un control molt exagerat de la població i de tots els moviments que fan. La veritat és que tan de control s’ens fa una mica pesat, aquí ha estat impossible fer couchsurfing, malgrat que sempre es pot temptar la sort i fer-ne, el cas és que has de portar sempre a sobre el resguard dels hotels on has estat i els dies que hi has estat… més control.

Després de Tashkent anem a visitar la vall de Fergana amb una fracesa que coneixem a la guesthouse. Dormim al pis d’un matrimoni molt peculiar, la vallentine’s guesthouse. Trobar el lloc és més que un miracle, al final la truquem i ens venen a buscar, quan arribem al lloc flipem de lo cutre que és, estem a punt de fer-nos enrere, però quan i entrem és tot molt correcte. Celebren el dia 8 de març, el dia de la dona i porten una castanya de vodka bastant guapa, al cap d’una estona arriba un seu amic que porta una altra ampolla de vodka i comença el ritual: sobre la taula el voka, una plat de tomaca, pepino, raves, pa, cansalada, ceba i una conversa en ruski la qual no entenem de res !!! Fergana no problema, Fergana ok..jo indio tu pipa! Jeje!

Per cert, no hi ha gaire cosa a fer a Fergana, i a més hi fot un fred de dèu!!! Ens deixem perdre pel bazar de la ciutat, un bon lloc per passar-hi l'estona i veure coses ben curioses.

Fem camí cap a Andijon, la última parada abans de creuar cap al Kyrgystan. La ciutat és famosa malauradament perquè el 2005 hi va haver una matança d,entre 500 i 1000 civils per part de les forces de seguretat del país. Els fets van passar mentres milers de ciutadans van sortir a manifestar-se pacificament per demanar l,alliberament d,uns habitants de la ciutat acusats per les autoritats de pertanyer a un moviment islàmic extremista. La condemna internacional no es va fer esperar i la resposta del president va ser fer fora totes les ONG del país així com també tots els periodistes internacionals.

El pròxim post les aventures pel Kyrgy, no us ho perdeu! Nosaltres demà volem, en contra de la nostra voluntat, cap a la Xina.