BUKHARA

No parem de sentir més i més  a cada pasa que fem, d’ apendre de les diferents cultures que estem veient, vivint i compartint amb la gent, no parem de parlar i d’ extendre els nostres punts de vista sobre la realitat de cada moment, de cada país, fent llargues tertúlies, no deixem de dir-nos per dintre nostre, que el que estem  vivint i aprenent és molt més del que nosaltres podíem imaginar, i és que cada dia que pasa ens aixequem amb unes ganes inmenses de descobrir que hi ha allà fora, perquè cada dia és nou, cada dia és diferent a l’ anterior, i no hi ha dia que passi per autoconfirmar-nos que la desició que hem pres de viatjar, és la millor de la nostra vida…

Uzbekistan, el nostre quart país, i diferent a tots ells. De moment els quatre països que hem visitat no s’asemblen en res…

El país va estar conquerit per Perses, Turcs, Mongols, Perses altra cop i Rusos, aquests últims si van estar fins a la caiguda de la Perestroika i del règim de Gorvaitxof. A la caiguda del comunisme tots els polítics i guàrdia soviética prengueren posicions del poder. La única cosa que han fet els partits comunistes és canviar el nom del partit i enguany són els que manen el país. La resta de partits no són més que marginats i controlats pel govern, és a dir, no hi ha una oposició real. Turkmenistan per exemple tenen un règim autocràtic, una dictadura com una catedral vaja !!, al Kyrgystan i al kazakhstan hi ha una transició cap a l’economia de mercat, o sigui cap al capitalisme, són els dos únics països que fugen de la pobresa i van cap al canvi.

Però nosaltres ara estem a Uzbekistan. Hem de dir que ens encanta aquest país, però no el seu govern és clar. Deixem-nos de parafernàlies, tenen un govern que fot pena!! Diuen que no són comunistes, però en canvi si vols comprar un camp per plantar-hi qualsevol cultiu no pots, perquè tota la terra és de l’estat, l’únic que pots fer és llogar-la a l’estat acceptant que quan ells vulguin te la  poden treure, a més a més que només pots plantar-hi cotó,(en un 90%) i aquí ve l’altra tema de forta polèmica i discusió: el cotó...Uzbekistan és un dels principals exportadors de cotó del món, gràcies a això el país podria ser ric, però no ho és, només ho són els seus polítics.

Quan és la temporada de la recollida del cotó, el govern tanca les escoles rurals i fan anar a treballar a tots els nens, deixant-los sense anar a l’escola i prohibint-los de fer qualsevol cosa que no sigui collir cotó, una mena d,esclavisme en ple s. XXI. Diferents organitzacions per la defensa dels nens lluiten sense èxit contra el govern Uzbeko, ja que aquest nega tot això...

El sou mínim del ciutadà és d’uns 35 dòlars al mes, però a Uzbekistan tenen preus per a turistes o per la gent local. Si ets turista arribes a pagar fins a 14 cops més el preu per a qualsevol entrada de qualsevol mezquita o madrassa, no tenen vergonya!!

Tambè intenten fotre’t als restaurants, has de demanar sempre els preus abans d’assentar-te a la taula i comprobar la factura quan pagues, perquè segur que hi ha algún afegit que no saps d’on ve.  A Samararcanda per exemple ens cobraven 10.000 soms de més “by the face” , li vam dir que ens expliques els preus i vam flipar perquè s’ho inventava tot, i després l’amo del restaurant que era un altra home, va veure que el paio es quedava la diferència que ens volia cobrar...es va liar un “cristo” que tela !!! i es que una altra cosa que tenen aquí al nord es que gasten molta mala llet !! per menys d’un duro es lien a pinyos !! un altra de les raons potser es que mamen molt de vodka.

Vam conèixer uns avis a Bukhara tot dinant que s’havien fotut 4 ampolles de vodka per dinar, per dinar, tela !!! No vegis com anaven... Als restaurants et posen el vas de xupito a la taula pel vodka i el d’aigua, és una cultura. Almenys hem recuperat dormir en llits, que portavem tot el mes d’Iran dormint a sobre de les mateixes alfombres on sopavem....com tot, al final t’hi acostumes.

Bukhara ens ha semblat una ciutat model, està restaurada al punt, ni molt ni poc i encara conserva el seu encant. El casc antic per dir-ho així, sembla un poble rural dins una ciutat, els carrers s’hi respira molta tranquil-litat, no sembla que estiguis en una ciutat de 200 mil habitants. Les mesquites i madrasses de la ciutat són espectaculars, tot i que després d’haver estat a Esfahan i a Iran en general, la nostra vista ja s’hi ha acostumat, tot i així cada cop que veiem una gran mesquita quedem perplexes de la grandiositat de la contrucció i a Bukhara de mesquites i madrasses n’està ple. Ens ha semblat una ciutat molt molt maca, on es respira un ambient molt calmat, i on es pot caminar tranquilament pels carrers com si estiguessis en un poble...

El pròxim post, Samarcanda...

Esperem que tot vagi bé per casa, i que l'Urdangarín ja estigui a la presó !!!