XIAN

Agafem un altre tren nocturn, llitera, és clar fins a Xi,an. Arribem a la ciutat, famosa pels guerrers de Terracota, un dels llocs que sempre hem volgut visitar. La ciutat és molt turística i es deixa notar. Aquí acabem la nostre ruta de la seda!!!! Un somni fet realitat!

La ciutat de Xi,an és bonica i agradable i té moltes coses per visitar, com ara, la Muralla que envolta la ciutat antiga, és una construcció de 14Km i està en perfecte estat. Va ser construïda entre el 1374-1378 per la dinastía Ming i servia com tota muralla, per defensar-se dels atacs dels enemics. Ens hi perdem durant unes hores, tot passejant envoltats per un núvol inmens de pol.lució.

Al hostel ens trobem amb en James, un malayo que és un nervi. Amb ell visitem els guerrers de Xi,an. En James va visitar els guerrers fa 12 anys endarrera i ens explica com ha canviat tot. Com han transformat el paisatge i com han construit tot un complex turístic al voltant de les restes arqueològiques, en resum, que s,ha convertit en un circ baja.

Paguem l,entrada, la guía, les ganes i el carrito que ens porta fins al primer pavelló.

La història dels guerrers de Xi,an, declarats per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, ens deixa perplexes: rondava per allà el 1974 quan un pagès de la zona estaba excavant un pou per treure aigua i es va trobar amb una de les estàtues. Per cert, vam tenir l,honor de veure l’avi firmant autografs a la llibreria oficial, es veu que el govern li paga desde llavors cada mes uns 400 Euros… La troballa va sucumbir a tot el món.

El primer emperador de la Xina, de la dinastía Qing, 210 AC creia que enterrant el seu exèrcit continuaría tenint les tropes sota el seu mandat, és a dir, tot el poder que tenia en vida se l'enduria a la propera. L,exèrcit va ser enterrat en formació de batalla en tres foses gegants, a només un kilòmetre de la tomba de l,emperador. La seva tomba també va estar meticulosament estudiada i ubicada seguint la filosofía del feng shui. Només va tardar... 38 anys en dissenyar tot el seu complexe funerari… gairebé tota una vida!!!

La fossa té una superficie de 200x60 i conté més de 6000 guerrers, diuen que hi van treballar més de 720.000 persones. Imagineu-vos! Les figures són de tamany normal, 1,80m, no n,hi ha cap d’igual, cada una d’elles és amb una fesonomia de cara diferent, el què ens diu també és que l,exèrcit el formaven gent d,arreu.

L’any 80 van trobar dos carros construïts amb més de 3000 peces de bronze.  Encara avui en dia es continua excavant i s’està intentant trobar la manera de que les figures no perdin els pigments de color quan entren en contacte amb l’exterior.

La veritat és que la visita val molt molt la pena!!!!!!!!!!!!

Després de la visita ens deixem perdre pel barri musulmà de la ciutat, una experiència del tot recomanable, on es pot palpar la frenètica vida quotidiana dels xinesos. També es poden degustar tots els plats típics de la zona, com els noodles, on es pot veure en primera persona com s'elaboren. Diuen Marco Polo va introduïr els spaguetis a Itàlia, quan va tornar del seu viatge de la ruta de la Seda i no ens queda cap mena de dubte! nyam nyam....

I amb la panxa ben plena i per continuar la tradició agafem un altre tren direcció a Chengdu, la que será la nostra última ciutat de la Xina, perquè d,allà ja volem cap a Kathmandú. 

MOGAO CAVES

De Turpan agafem el nostre primer tren direcció Dunghuan. Som principiants agafant trens en aquest país, i comprem un bitllet en butaca per un trajecte de 9 hores i de nit. La nostra sorpresa és que, quan pugem al tren, els nostres seients estan ocupats o sia que ens afanyem per ocupar-ne uns altres donat que tothom al nostre voltant va prenent posicions i gairabé no queden seients lliures. Un altre vegada la llei de "marica l’últim" és la que preval.

El trajecte és horrorós, anem fent cop de caps ara si ara també, que només són interromputs per els sorolls dels escopits o els xarrups dels típics noodles precuinats envasats amb capses… sense comentaris.

De tant en tant apareix algu que ens diu que ens hem d,aixecar, que estem ocupant el seu seient, jaja, si home… ni pensar-ho si tens algún problema li dius amb el revisor.

Arribem a l,estació, són les 4 de la matinada, cansats i morts de son. A fora fa molt de fred. Com que els  xinesos són tants, a les estacions no hi pots entrar si no tens un bitllet de tren o sia que la opció d,esperar-nos fins que es faci de dia i agafar un bus no és viable.

Per sort a la porta de sortida s,amunteguen un munt de taxistes esperant caçar les seves preses. Estem de sort i trobem un taxista molt maco, que no intenta cobrar-nos més del compte o sia que pugem al taxi. Ens esperem una horeta fins que caça més clients fins que omple el taxi. Ens agrada això d,aprofitar l’espai i de compartir els taxis, creiem que és una idea que es podría importar cap a casa.

Arribem finalment a Dunghuan a les 7 del matí, busquem un hotel, tasca molt fácil i com no ens ananem de dret al llit.

Quan ens llevem agafem un autobús local cap a les Mogao Caves. Ens extranyem de lo fácil que és… sembla que aquesta ciutat està molt més ben preperada de cara al turisme extranger, cartells dels llocs més importants amb anglès, restaurants amb menús amb anglès, etc…

L,entrada a les Mogao no és gens económica, uns 100 yunans, 16 dòlars que desglossats són 80 per l,entrada i 20 per el guía, ja que no les pots visitar per lliure. Però val la pena.

Les Mogao són impressionants; van ser construides l,any 366 A.C i segons diuen un hindú que passejava per l,indret va tenir una il.luminació i va visionar 1000 budes a l,horitzó o sia que va decidir construir les imatges d,aquests 1000 budes a dins de les coves. Es va financiar a través de families riques. El lloc és bestial hi han 765 coves i a dins s,hi troben pintures i estàtues de budes. És un dels llocs més importants per els budhistes.

En la seva época de máxima esplendor en el lloc hi van arribar a viure 1500 monjos. Les caravanes de la ruta de la seda feien parada aquí, on donaven les gràcies perquè el viatje havia estat un èxit o bé demanaven bona sort pel camí que els esperava.

Les pintures són d,una bellesa increíble i totes elles estàn pintades amb pigments naturals, molts d,ells importats de diferents zones de l,Àsia Central, això vol dir que en la constracció s,hi van veure involucrats gent de d,arreu de la zona. Les pintures donen molta información de com era la vida en aquells temps i sobretot parlen d,alguns passatges de la vida de Budha. Les estàtues són també molt aconseguides, tot un art, l,estàtua més gran fa 33 metres, us ho podeu imaginar.

Com no… està prohibit tirar-hi fotografíes, però en Joan s,anima a fer-ne alguna mentres la Gemma distreu a la guía.

Acabada la vista i després de dinar anem a visitar les dunes de Dunghuan. Un lloc increíble que els xinesos tenen ballat de tort i de través, l’entrada com no és caríssima. Comencem a caminar per uns caminets i un cop s’acaba la valla i davant l,avís de que a qui penetri a la zona se’l penelitzarà  entrem a dins. Un poc cagadets per si ens veuen, comencem a endinsar-nos cap a les dunes… que bonic!!!! Un paisatge que ens recorda una mica a la lluna, malgrat que el color és ben groc i quin silenci!!! Ens quedem mirant una bona estona el paisatge i observant les formes que es dibuixen damunt la sorra!

Després de reservar el ticket del pròxim tren dirección Langzhou, aquesta vegada amb llitera… no volem patir el risc d’estar-nos 14 hores de peu… anem cap a l’estació.

Un cop arribem a Langzhou ens instal.lem amb un dels hotels més econòmics que hem estat, 58 yunans l’habitació doble, menys de 10 dòlars. L,endemà intentem anar a visitar Vinglin Si, on hi han uns budes escavats a la roca als penyasegats que envolten al riu groc. Per les fotografíes que hem vist a internet es veu un lloc màgic. Malauradament l,expedició és un fracàs i no aconseguim arribar-hi. No tenim guía i malgrat que portem tota la información escrita amb xinès en un paper no hi ha manera. A l,estació ens diuen que hem d,anar a una altre estació i un cop allà no hi ha cap estació i la gent a la que preguntem ens torna a enviar cap a l,estació d’on venim. Un desastre! A més cal afegir-hi la poca predisposició dels xinesos per ajudar-te o sia que a poc a poc ens anem crispant i crispant. Al final ens treuen tan de pollaguera que desistim d,anar-hi. Els nostres nervis estan a flor de pell i és que una cosa tan fácil coma gafar un bus per anar a veure un lloc que s’enten que es turistic es converteix en una cosa impossible de realizar.

Treuen el pitjor de nosaltres, està clar que aquí la manera més fácil de viatjar si no parles xinès és amb viatge organitzat, anar amb taxi i estar acompanyat sempre d’un guía xinès, almenys en aquesta regió de l’oest de la xina… pensem que potser la zona est és diferent.

Anar per lliure és molt difícil, ningú t’enten i tampoc tenen cap predisposició per fer-ho, no són gens hospitalaris ni tampoc són gens educats. La veritat, i ens fa pena dir-ho, a vegades es fan odiar. Són uns histèrics, corren amunt i avall com veritables obsessos, ja n’estem una mica cansats de la Xina. Avui comprem un bitllet cap a Kathmandu! És un llàstima perquè la Xina realment és un país molt bonic, amb paisatges espectaculars, però pensem que el què realment fa atractiu un país és la seva gent i en aquest cas estem una mica decepcionats.

És com el tema del Tibet, els xinesos tenen controlada la zona, i no el pots visitar per lliure, només hi pots anar amb un viatge organitzat, que per cert, no baixa de 800 USD per persona 7 dies. Al ser el Tibet una regió diferent, amb la seva propia cultura, etc.. o més ben dit voler ser un país, Xina controla l’entrada d’estrangers i les zones que es visiten. Així doncs que pensem que el millor que podem fer ésa gafar un avió i no deixar els nostres diners als xinesos colonitzadors! FREE TIBET!

TURPAN

Aterrem a la ciutat d’ Urumqi, una ciutat espantosa de prop de 2,5 milions d’ habitans. Que fàcil que és creuar d’un país a l’altra volant, que ràpits que són tots els tràmits, aduanes etcetc. Ens perdem Kashgar i el seu famós mercat dels diumenges . Tambè ens perdem una bona part del desert del Taklamahan, un dels més grans del món, el pas de l’Irkestan ens ha condicionat de dalt a baix.

Només d’arribar a Urumqi agafem un bus i marxem cap a Turpan, la ciutat és horrible, tot i això trobem alguna curiositat com els cartells, que estan amb àrab i en xino, per cert: no portem guía de Xina, bé si, però és un pdf que està a l’ordinador…de moment ens n'hem  ensortit… escrivint el  nom de la ciutat on volem anar amb caràcters xinesos.

El camí cap a Turpan, és lleig de collons, està ple de molins de vent durant més de 150 kilòmetres , sembla un desert d’ energía eólica. Un cop a Turpan anem directes a buscar un lloc per dormir aquesta primera nit, les dues pròximes ho fem a casa d’un local, l’ Ahmad. Turpan és la segona depressió més fonda del món uns 150 m sota el nivell del mar.

L’ impacte cultural és molt bèstia… si al Kyrguistan la gent escopia repetidament aquí no sabem com explicar-vos com ho fan. Els sorolls són molt molestos per nosaltres, els xarrups quan mengen els noodles, com masteguen amb la boca oberta, els crits entre ells, perquè enlloc de parlar, es criden, les empentes per pujar a l'autobús o al tren són bastant violentes.

Ens adonem que són uns ànsies... potser perquè és un dels països més poblats del món i això fa que hi hagi una competitivitat molt ferotge, tenen por de quedar-se sense seient, de ser els últims, de no tenir bitllet, les correcuites són espectaculars. Són molt maleducats la veritat.

Anem a veure el mercat de Turpan, passegem pels carrers bruts del mercat que tè coses ben originals i curioses, com per exemple un dentista al mitg d’ un carrer ple de pols treient-li un queixal a un home, o una parada amb una serp i una tortuga com a reclam per vendre  remeis casolans, per citar-ne només alguns, perquè tot és ben diferent…molt diferent..

Estem en zona UIGUR…

Els Uigurs són una de les 56 minories étniques de la Xina que viuen a la regió del nord-oest de la Xina. Són musulmans i tenen la seva pròpia cultura i llengua que prové del turc i l,alfabet àrab. Una part de la població Uigur desitja obtenir la independència, esdevenir un país. 

Com en d,altres regions de la Xina, com per exemple el Tibet, el gobern xinès intenta repoblar les terres on hi habiten minories ètniques amb població Han, la ètnia majoritària i dominant de la Xina. El dilema està servit, i els disturbis entre Hans i Uigurs són del més habitual. Els Uigurs es manifesten contra les desigualtats que existeixen en aspectes laborals com ara els salaris i la distribució dels llocs de treball donant els llocs de més responsabilitat a  les persones de l'ètnia Han. 

El nostre couch a Turpan ens va explicar que per un Uigur és molt díficil sortir del país, els xinesos no els hi faciliten el passaport a no ser que paguin una barbaritat... uns 15.000 Euros. Ens va explicar també que tenen un control molt estricte sobre tots els moviments de la població i que aquesta pateix una forta repressió.

L'any 2009 hi van haver uns terribles enfrontaments entre ambudes ètnies. Us deixem un enllaç on s'explica com es van esdevenir els fets, clicka aquí.

El més turístic de Turpan és la ciutat antiga de Jiaohe, unes inmenses ruines de més de 2.000 anys d,antiguitat declarades Patrimoni de la Humanitat. Lloguem unes bicicletes per arribar fins aquí, trobar-les és tot una odissea i quan les trobem flipem amb el preu! aquests xinos són bastant pesseteros i a més a més molt desconfiats...

Que disfruteu del post! Salut!