IRAN .... Quin país ....
Escrivim aquestes paraules quan ja falta poc per abandonar iran, portem ja gairebé 30 díes aquí, i la veritat és que cada dia ens sorpèn més perquè aquesta gent no saps mai per on et sortiran. Durant aquest temps hem estat molt ocupats fent vida social amb la gent, sopars aquí, sopars allà, no hem tingut molt temps de conectar-nos i menys de ficar-nos a escriure aquí al blog, a part de que està prohibit i costa lo seu poder-ho fer, quan ho fas no hi ha manera de fer-ho en condicions...
Tenim la sensació d'haver visitat més cases que monuments, i és que la gràcia d'aquest país és la seva gent. N'hi ha de tots colors, com a tot arreu: nacionalistes, conservadors, lliberals, religiosos i més, per això a cada casa que hem estat , hem pogut observar les diferents maneres de viure, les diferents maneres que tenen de moure's en aquest país tant ple de prohibicions, contradiccions i de repressió que viuen...També les costums estan molt arrelades en aquest país, costums com ara la obligació de portar el mocador dins de casa si hi ha algún home, que l' home no pot tocar cap més dona que la seva, ni tan sols per saludar, que les dones no poden anar al camp de fútbol, que els autobusos estan dividits, al davant els homes, i separats per una barrera, al darrera les dones, que els homes no poden anar amb pantalons curts, el satèlit està prohibit ...i un llarg etcètera que no acabaríem mai. Es poden explicar tantes coses d' IRAN que en podríem fer un blog a part...
- ESFAHAN -
A ESFAHAN fem les tres primeres nits d' hotel des de que vam arribar, tambè s' agraeix, ja que els iranians no paren d' organitzar-te la vida, d'organitzar-te el dia a dia. La veritat és que el principi flipes amb la hospitalitat d' aquesta gent, però quan portes ja uns díes al país, i veus que fas el que ells volen i no el que tu vols, s'agraeix molt dormir en un hotel i poder fer la teva...
Esfahan és la ciutat dels monuments per excel-lència. La plaça de l'Imam recull els edificis més emblemàtics de la ciutat i del país tambè. L' estil safavidi ( antic regne del segle xv ) està gairebé en tots els edificis de la ciutat, la ceràmica predomina per tot arreu, però no és ceràmica en rajola no, és ceràmica ficada peça per peça, un treball fet meticulosament pels artesants de l' època, una grandíssima obra d'art. Contemplar aquests edificis és un privilegi, alçar el cap i veure aquestes cúpules perfectes et deixen bocavadat, l' espai i la gran amplitut que tenen aquestes mesquites fan que antigament s' hi congreguessin centenars de persones per resar, actualment tambè ho fan, és clar. També hi ha alguna mesquita que s'ha convertit o es va convertir en madrassa, escola on s'ensenyava l' alcorà...Els ponts també són famosos al llarg de la ciutat, n'hi han fins a set, de diferents estils.
Els divendres la gent és concentra tota al costat del riu fent el que més saben fer: pícnic !! realment són especialistes en aquesta temàtica, a tot arreu trobes gent fent pícnic, al costat de la carretera, a la vorera de l'autopista, al tren, a tot arreu s' emporten la cistella amb el seu pícnic.
Marxem d' Esfahan cap a Shiraz, aquesta ciutat realment no ens ha dit gaire res, el seu principal atractiu per a nosaltres és Persepolis, una de les ciutats més famoses d' Iran i m'atreviria a dir del món.
Persepolis va ser la capital de persia abans de que s' instaurés l' islam. Contruïda el 500ac. fou el centre modern de tot el país i de tot l'imperi persa que per aquelles èpoques arribava fins a la índia i que no parava de crèixer. 200 anys després Alexandre el Magne i el seu imperi ho van destruir tot i s'ho van emportar tot tambè i en una nit de borratxera després de conquerir la ciutat varen cremar-la. La ciutat encara conserva alguna cosa...
Anem fent kilòmetres fins a Kerman. Aquesta ciutat està a uns 500km d'Agfanistan, ens ho diuen els metges de la casa on ens allotgem. Al costat de la carretera s'hi arrepleguen un pilot de gent, Agfanesos la majoria, si tenen sort algú els agafarà i se'ls emportarà a treballar, sinó hauran d'esperar un dia més, faci sol, plogui, o faci fred, sempre estan allà esperant que algú els recollir per anar a treballar.
Desde kerman lloguem un cotxe per anar a veure l'espectacle del desert dels Kaluts, uns castells que s'han format a través de l' acomulació de sorra i del pas dels anys, ni més ni menys que 4 milions !! el paisatge és bestial, tot i fer un dia de merda quedem de nassos davant la formació d'aquests castells, és un d'aquells llocs que et queden gravats a la retina, un lloc realment curiós on el hagin.
Pel camí visitem poblets ben curiosos. Com que no teníen massa aigua antigament van construïr uns canals per l'aigua, com una espècie d' equífers i canals que desembocaven en determinats pous per cada poble, estem parlant de fa més de 1500 anys.Per poder baixar fins als canals per si s'enbossaven, anaven construint xemeneies per poder-hi baixar cada determinats metres. Com pensa la penya ;)
Deixem Kerman i anem cap a Yazd, serà en el pròxim post però. La veritat és que ens està costant molt escriure, molt, perquè no tenim massa temps, ens costa molt trobar el temps per escriure.....en fi!!!
