KAPADOKIA

Com ja és costum viatgem de nit, desde antalya a göreme tardem 10 hores, 10 hores més a dins d’un autocar on passem la nit, és la nostra estratègia: nit d’autocar,nit que no paguem llit!!!! Però ho paguem amb el cos,jeje....

Arribem a l’estació i tot déu ens vol vendre el tour-paquet de capadoccia, són les 6 del matí, amb cara de pocs amics declinem totes les ofertes dient que anem per lliure,sembla però que no ho entenen gaire això d’anar per lliure, que lo dels paquets no va amb la nostra filosofia,i vinga torne-m’hi....no és NO !!! òsties!!!

A göreme mirem diferents pensions i escollim la coco pansyion,dormirem dins d’una cova que té una gotera i que a la segona nit cau un tros de sostre (petit). Un altre cop el propietari de la pensió ens vol vendre un tour tambè..noooooooo ;) Per tot el demés és tota una experiència dormir-hi, a dins si respira una energia especial, a més en temporada baixa no hi ha gaire gent, i per tant els preus són molt més assequibles... Rebaixes fins el 50%!

Un cop situats i aprofitant el bon dia que fa, sortim a fer una caminadeta pels voltants. La caminadeta propiament dita dura uns 6 kilòmetres, ens endinsem per la  red & rose valley. El camí ens transporta en el temps, observem el nostre entorn i tot el que ens envolta sembla extret d’un conte de fades o de follets, cases i coves minúscules que en el seu temps havíen estat habitades al llarg de totes les civilitzacions desde molt abans de crist. Caminar pel mitg d’aquest paisatge deu ser el més semblant a caminar per la lluna, en tot moment la bellesa del lloc ens deixa paralitzats...després de recòrrer tot el camí arribem a uçichar, ens hem d’esperar per agafar el dolmus, així que fem dit i amb un moment ens carreguem per tornar a göreme.

DERINCUYU UNDERGROUND CITY

La ciutat subterrànea de derincuyu: és una de les coses que més ens ha sorpés, com moltes altres és clar, la història sempre et deixa perplexe, quan i penses no pots més que quedar impressionat de lo que feia la gent en temps tant remots...la ciutat de derincuyu la van construïr els hitites primer per guardar els animals del fred, ells van construïr el primer pis, després els romans, i les posteriors civilitzacions (bizantins,otomans...) van ampliar la ciutat cavant fins a 8 pisos. Dins hi podien viure fins a 10.000 persones, tenien de tot per a viure-hi, desde un forn de pa, a una escola, l’esglèsia, el rebost, el celler, dormitoris, xemeneies, telèfens cridant través dels túnels,i inclús existeixen túnels que comuniquen amb altres ciutats subtarrànees...En el seu temps aquestes ciutats servien per amagar-se i protegir-se dels atacs dels àrabs, pirates, etc...

A la foto de dalt podeu observar una  de les portes que hi ha al llarg dels túnels, per moure-la feien falta 4 persones i era un mitjà de seguretat per si entrava l’enemic. Una altra estratègia eren els túnels: els construïen així de baixos i estrets, perquè si entrava algú  només hi podia passar una persona, així els esperaven al final del túnel i...”cop de garrot” !!!!

De les moltes ciutats subterrànees que existeixen aquesta és la més gran i més ben conservada. Per arribar-hi desde göreme només cal agafar un dolmus fins a neveshir i després un altra fins a derincuyu.

Tornant cap a göreme li diem al xòfer del dolmus que ens deixi a mitg camí. Fem  a peu la white valley i la love valley, igual que el dia anterior, flipem amb les vistes i amb aquests rocs de formes tan caprixoses, que la lava i el pas dels anys han deixat. Tornem a göreme fent dit, li estem pillant el rotllo ja!!!

 

Hem estat de sort! Hem tingut dos dies acompanyats d,un sol esplèndit... sortim de la cova i el paisatge està ben nevat, de fet està nevant! Anem fins a l,estació i agafem un altre autobús direcció Gazantep, la nostra pròxima parada.