SANLIURFA - HARRAN

KURDISTAN

Deixem la Turquía de l’oest i ens endinsem a la de l’est. Només sortir de la capadocia ja es veu el canvi, el turisme a la banda de l’est és molt escàs, caminar pel carrer i sentir-te observat per tothom és el més normal, aquí no veuen gaires turistes.

Estem en terres del KURDISTAN, per nosaltres dos i pel poc que em pogut veure fins ara, el kurdistan ens està maravellant. Aquesta regió està bastant oblidada pels nacionalistes turcs i pel govern, al cantó oest de turquia tothom ens ha parlat malament dels kurds, de l’estil que: són mal educats, perillosos, que roben als turistes, en definitiva, que no aconsellen anar-hi….quan vam arribar a sanliurfa els fets ens van demostrar tot el contrari i al igual que a la banda oest de turquia, l’hospitalitat i l’amabilitat del poble kurd quedarà grabada en la nostra memòria….

El kurdistan és una regió molt gran de l’est de turquia i que abarca també una part de l’iran,de siria i de iraq, té una població de 15 millons de persones només a turquia. Igual que a Catalunya tenen la seva pròpia llengua totalment diferent al turc, com tambè la seva pròpia cultura i tradicions. Malgrat tot, el gobern turc no els tenen reconegut com a tals i els ha privat de la llibertat d’expressió i/o de fer ús de la seva llengua i identitat, com per exemple privant-los  d’ensenyament en la seva llengua, per citar-ne només alguna. Els conservadors turcs i polítics no parlen bé d’aquesta zona de turquia, espantant i desaconsellant al turisme mitjançant mentides televisives. Nosaltres us diem des d’aquí que si teniu l’oportunitat de venir-hi no us ho perdeu, i no us cregueu res del que us diguin d’aquesta zona. És increíble !!

SANLIURFA:

Aquesta ciutat ens ha encantat… estem a desenes de kilòmetres de síria i es nota ja el canvi en la gent, molts d’ells són aràbics, la fesonomia de la cara és diferent, molt més morena i tots ells llueixen mocadors al cap de l’estil “palestí “ en diferents colors, per exemple el mocador lila és el mocador kurd.. . Quan caminem pel carrer tothom es gira, ens miren com a extranys, i les dones sobretot ens miren de reüll i somriuen timidament. Arribem a sanliurfa una tarda mitg nevant, fot un fred de nassos, o com es diría en català antic: va parir,carda un fred que escarda el cap !! baixem de l’autobús ben perduts en una ciutat d’ un milió d’habitants buscant un hostel que vam trobar per internet, com sempre ens apareix el nostre protector,eps! Perdó, encara no us hem explicat res d’aquesta figura....

El protector: com molt bé diu la paraula el protector,és aquell que et veu quan baixes de l’autobús i mires tot al teu voltant buscant qualsevol cartell indicatiu, aquell que t’ajuda quan fas cara d’estar més perdut que un pop en un garatge, aquell que et veu parlar amb un turc que no parla anglés i no hi ha manera d’entendre res, el que et dona un cop de mà quan desplegues el mapa. Aquesta figura no et deixa mai sol, i t’acompanya fins que et trova un lloc per dormir, no et deixa sol fins que et veu dins d’un autobús o fins que t’ha ajudat a comprar els bitllets…n’hem tingut ja uns quants, i sort d’ells…

A sanliurfa visitem el fish lake, on segons diuen el profeta Abraham va caure dins el llac  que estaba en flames i el va apagar, (no sè jo) actualment és un lloc sagrat i és que sanliurfa és la quarta ciutat de peregrinació dels musulmans després de la meca, medina i jerusaluem. Ens deixem perdre pel seu basar ple d’artistes treballant de manera artesana, igual que es feia a casa fa molt de temps, ja sigui fent pa en un forn de llenya, treballant la pell, fent plats de decoració o fent alfombres …sanliurfa ens encanta i ens hi deixem perdre 3 díes, un d’ells el gastem per anar a HARRAN.

 HARRAN és al sud de sanliurfa, gairebé a la frontera amb síria, la història d’aquest petit poble és remonta a gairebé només 13500 anys abans de crist. Fa un mal dia de nassos, però ens endinsem per un camí que ens porta en una zona molt pobre de harran, les cases són com d’adove (terra i palla) i la zona és molt rural, fangosa i bastant deixada.

 Una dona ens convida a pasar a casa seva i ens porta un çai, (te) no parla anglès evidenment, es parteix el cul de riure amb nosaltres i les nostres vestimentes, amb llenguatge de signes sabem que no està casada, que no tè fills i que tè 24 anys…ha estat divertit…malauradament el temps no acompanya gens, cada cop plou més i no convida a anar amunt i avall caminant o sigui que marxem altra cop cap a urfa.

Gastem un altra dia allà per visitar el Castell i posar-nos al dia enviant missatges per trobar gent de couchsurfing, afortunadement tenim couch fins a tabriz, o sigui els pròxims 8 díes !!!

Apa gent, esperem que estigueu tots bé. Una abraçada a tothom ;)

KAPADOKIA

Com ja és costum viatgem de nit, desde antalya a göreme tardem 10 hores, 10 hores més a dins d’un autocar on passem la nit, és la nostra estratègia: nit d’autocar,nit que no paguem llit!!!! Però ho paguem amb el cos,jeje....

Arribem a l’estació i tot déu ens vol vendre el tour-paquet de capadoccia, són les 6 del matí, amb cara de pocs amics declinem totes les ofertes dient que anem per lliure,sembla però que no ho entenen gaire això d’anar per lliure, que lo dels paquets no va amb la nostra filosofia,i vinga torne-m’hi....no és NO !!! òsties!!!

A göreme mirem diferents pensions i escollim la coco pansyion,dormirem dins d’una cova que té una gotera i que a la segona nit cau un tros de sostre (petit). Un altre cop el propietari de la pensió ens vol vendre un tour tambè..noooooooo ;) Per tot el demés és tota una experiència dormir-hi, a dins si respira una energia especial, a més en temporada baixa no hi ha gaire gent, i per tant els preus són molt més assequibles... Rebaixes fins el 50%!

Un cop situats i aprofitant el bon dia que fa, sortim a fer una caminadeta pels voltants. La caminadeta propiament dita dura uns 6 kilòmetres, ens endinsem per la  red & rose valley. El camí ens transporta en el temps, observem el nostre entorn i tot el que ens envolta sembla extret d’un conte de fades o de follets, cases i coves minúscules que en el seu temps havíen estat habitades al llarg de totes les civilitzacions desde molt abans de crist. Caminar pel mitg d’aquest paisatge deu ser el més semblant a caminar per la lluna, en tot moment la bellesa del lloc ens deixa paralitzats...després de recòrrer tot el camí arribem a uçichar, ens hem d’esperar per agafar el dolmus, així que fem dit i amb un moment ens carreguem per tornar a göreme.

DERINCUYU UNDERGROUND CITY

La ciutat subterrànea de derincuyu: és una de les coses que més ens ha sorpés, com moltes altres és clar, la història sempre et deixa perplexe, quan i penses no pots més que quedar impressionat de lo que feia la gent en temps tant remots...la ciutat de derincuyu la van construïr els hitites primer per guardar els animals del fred, ells van construïr el primer pis, després els romans, i les posteriors civilitzacions (bizantins,otomans...) van ampliar la ciutat cavant fins a 8 pisos. Dins hi podien viure fins a 10.000 persones, tenien de tot per a viure-hi, desde un forn de pa, a una escola, l’esglèsia, el rebost, el celler, dormitoris, xemeneies, telèfens cridant través dels túnels,i inclús existeixen túnels que comuniquen amb altres ciutats subtarrànees...En el seu temps aquestes ciutats servien per amagar-se i protegir-se dels atacs dels àrabs, pirates, etc...

A la foto de dalt podeu observar una  de les portes que hi ha al llarg dels túnels, per moure-la feien falta 4 persones i era un mitjà de seguretat per si entrava l’enemic. Una altra estratègia eren els túnels: els construïen així de baixos i estrets, perquè si entrava algú  només hi podia passar una persona, així els esperaven al final del túnel i...”cop de garrot” !!!!

De les moltes ciutats subterrànees que existeixen aquesta és la més gran i més ben conservada. Per arribar-hi desde göreme només cal agafar un dolmus fins a neveshir i després un altra fins a derincuyu.

Tornant cap a göreme li diem al xòfer del dolmus que ens deixi a mitg camí. Fem  a peu la white valley i la love valley, igual que el dia anterior, flipem amb les vistes i amb aquests rocs de formes tan caprixoses, que la lava i el pas dels anys han deixat. Tornem a göreme fent dit, li estem pillant el rotllo ja!!!

 

Hem estat de sort! Hem tingut dos dies acompanyats d,un sol esplèndit... sortim de la cova i el paisatge està ben nevat, de fet està nevant! Anem fins a l,estació i agafem un altre autobús direcció Gazantep, la nostra pròxima parada.

ANKARA I FETHIYE

Això del couchsurfing li estem agafant l'aire. La veritat és que és molt interessant, portem ja 6 nits dormint a casa de gent local, intercanviant pensaments i explicant-nos coses bàsiques de la nostra cultura i ells de la seva, sincerament és molt gratificant, a més ens permet veure diferents tipologíes de gent.

Quant ens miravem les temperatures d'ankara des de casa deiem que no hi aniriem pas,que hi feia massa fred...no diguis mai...vam conèixer a l'ozmel pel couchsurfing, ens va enviar un missatge que feien una taula d'espanyol a ankara i que hi estavem convidats, ella ens va allotjar a casa seva i de quina manera!!

La taula d'espanyol va estar curiosa, vam conèixer gent turca que estan aprenent l'espanyol i es van quedar molt sorpresos de que estiguessim allà per compartir amb ells la taula, va ser curiós i divertit sobretot...gracias ozmel !!!!

Per cer, d'ankara vam visitar ben poca cosa, només un matí , vam anar al old town, que està dalt d'un turó amb unes vistes molt guapes de la ciutat. Dir-vos que és una ciutat bastant lletjota, però que el barri vell mereix una visita, i el mercat que hi ha a l'entrada del barri tambè.

A fethiye vam conèixer en seyran, un person!!

productor de tv, venedor inmobiliari,alpinísta,guia de muntanya....un tio polifacètic que ens va deixar un llit de matrimoni en un dúplex d'escàndol!!

Fethiye és una mica com mallorca, però enlloc d'aver-hi alemanys hi han anglesos. La gent ve a retirar-se aquí, de fet no m'estranya, vam mirar preus i vam flipar amb lo barats que és aquí !!!

El lloc és una pasada i perdre's pels camins del voltant del mar una bona experiència. En seyran ens porta a passeig el primer dia, pugem un cim petit que hi ha prop de casa seva, nosaltres venim trinxats de fer el trajecte amb autobus de nit desde ankara, i que ha durat 10 hores, però la volta sens posa bé i recobrem les piles, a més les vistes són fantàstiques!!

 A l' endemà sortim d'hora i agafem un dolmus cap a kaya,passem per un antic poble en runes prou bonic i ens endinsem en un bosc de pins que podria prou ben ser cadaques o qualsevol altra poble de la costa brava, ah per cert: està ple de fredeluuucs!!!

Aquesta gent no els collen els fredolics, estan ben bojos aquests turcs !!!!!!!

com podeu veure els camí és preciós, el contrast entre el mar i les muntanyes és molt gran, just al costat del mar s'alcen pics nevats de més de 2.700 metres, edm recorda un pèl  a nova zelanda, enlloc més hi ha tant de desnivell en tant poca distància... el lloc és realment màgic...

Arribem al final del camí al anomenat "blue lagon", un lloc ja més turístic, no pas ara es clar...el camí ha valgut la pena, han estat tres horetes prou distretes, i com no se'ns ha obert la gana...ah per cert: avui fem truita amb pa amb tomaca, aquell turc d'en seyran fliparà !!!!!

Apali gent, anirem informant quan poguem. Demà marxem cap a la capadocia, fa molt fred, de fet ja sabiem que no era la millor època, però bueno. Tenim moltes ganes de marxar ja de "lo turístic" i començar a trepitjar la zona més descuidada de turquia; el kurdistan.

Salut a tothom!!

SAFRANBOLU

Istanbul sembla que es resisteix a desaparèixer, no n,acabem de sortir mai de lo gran que és. Finalment creuem l,antiga porta que ens obre el pas, ara si, cap a Àsia. Deixem endarrera l,antiga Constantinoble. Fa un dia tot gris, pluvisqueja i la boira gairabé no ens deixa veure que hi ha més enllà del nostre nas. 

Ens dirigim cap a Safranbolu, poble otomà per excel.lència i poc conegut dins les rutes turístiques. El seu nom prové de la paraula “safrà” donat que al voltant del poble s,hi cultiva aquesta planta. El poble és famós per les seves cases otomanes construides amb fusta durant els segles XVII i XVIII. La majoria de cases mantenen la seva estructura original, cases de dos o tres pisos i amb un munt de finestres que recorden els “caserios” tipics del país basc. Passejar per els seus carrerons estrets i d,adoquins, és retrocedir en el temps. Aquí ens topem amb el primer caravanserai de la nostra ruta, antic lloc d,hospedatge que feien servir els comerciants de la Ruta de la Seda. I ens imaginem com aquests arribaven després de dies de viatge, cansats amb els seus cavalls buscant un lloc per refugiar-se i per agafar forces per continuar tan llarg viatge.

Disfrutem durant tres dies de la tranquil.litat d,aquest poble i la seva vida senzilla així com també de la seva hospitalària gent, sempre disposats a complaure,t i ajudar-te. Ens allotgem en una antiga casa otomana convertida en hostal, com la majoria de cases del poble, només per 5 Euros la nit. Cada vegada que fas una passa se sent la fusta grinyolar. Aquí, al costat d,una estufa de llenya, comencen les nostres primeres lliçons de la llengua turca i també entablim llargues converses sobre la cultura, valors i tradicions turques que ens recorden una mica l,espanya dels anys 60 o 70. 

Visitem Yuruk una versió amb miniatura de Safranbolu. Mentres esperem el “dolmus” (minibús)  que ens ha de portar fins al poble, es para un venedor de tabac i s,ofereix a portar-nos. No ens ho pensem dues vegades, portem gairabé una hora esperant el dolmus i fa fred, així que pujem a dins la furgui, carregada de caixes de tabac i mentres posem en pràctica el nostre turc arribem a Yuruk, no hi ha ni una ànima així que el nostre amic s,ofereix a tornar a cercar-nos al cap d,una hora tan si com no. Fem una mica el xafarder pel poble, i descobrim que les cases són encara més antigues que les de Safranbolu.

De sobte mentres caminem per un dels seus carrerons, apareix una dona tota emocionada que ens guía fins l,antic safreig del poble. No parla res d,anglès, com la majoria de gent, però ens hi entenem posant-hi ganes i barrejant la mímica amb el poc vocabulari de turc que tenim. Acabada la visita al safreig la dona desapareix, ja no la tornem a veure.