KATHMANDÚ - POKHARA

Agafem un vol Chengdú - Kathmandú, com vam explicar en un post anterior, els xinos han tancat la frontera Tibet - Xina a principis d'abril, però encara que estigués oberta no hi aniríem, no per ganes, perquè el Tíbet ha de ser preciós, sinó perquè el govern xino pretèn ensorrar el Tíbet marginant-los del món, no deixant entrar a turistes per lliure i tenir de pagar així un tour de més de 700$ per 6 dies...

mare meva: l' Everest !!!

Després de fer una parada a Lhasa, el vol ens regala una de les millors vistes de la terra : sobrevolem per sobre del sostre del món, l' Everest, tambè veiem el seu veí, el Lhotse, de més de 8.500m, i el Nuptse, més a l'esquerre veiem el Kanchenjunga a la part del Sikkim i quan ja ens pensem que s'acabaran les muntanyes apareix una de les més maques del món : l 'Amma dablam...és un privilegi haver sobrevolat per aquesta zona la veritat !!!

Arribem a Kathmandú i negociem el preu del taxi, tot un art !!

La ciutat és un horror de clàxons, trànsit, gent i pols, molta molta pols !!!

la imatge no fa justícia a la realitat.

Ens deixem caure a la Family Peace House, just a 2 minuts del sorollós i turístic Thamel, però sense sentir ni una bocina, està a sobre d'un turonet i les habitacions van de 350 a 500 rúpies, és una molt bona opció ja que el Thamel és horrorós. De fet, el problema és que portem 3 mesos sense veure turistes i al Thamel flipem molt amb la cantitat de guiris que hi han, a central àsia hem estat viatjant completament sols !!!.....

Ens comprem roba d'estiu, el últims 4 mesos ha fet molt de fred i a Kathmandú passem el primer dia de calor calor, per tant i sabent que a partir d' ara el clima serà molt més calorós, fem una mica de canvi en el nostra vestuari, guardant clar, la roba per fer el trek dels Annapurna.

Anem a l'embaixada de la India a Kathmandú i tramitem el visat que tarda 10 dies, els i demanem si el podem recollir d'aquí a 20-25 dies i ens diuen que cap problema, així tenim el temps suficient per anar a Pokhara amb la calma i tornar a recollir el visat que per cert hem demanat per 6 mesos.

El trajecte fins a Pokhara és molt lent, perquè us en feu una idea: 200km = 6/7 hores !!

Durant el camí veiem una mica com funciona la vida de Nepal, com a molts països, la gent que viu del turisme viu de conya, però la que viu al camp no tant, i és que Nepal és un dels països més pobres del món, igual que a la India, funcionen pel sistema de castes i dintre d'aquestes castes sobren més castes. Realment veus gent que les pasa molt canutes per sobreviure i durant el camí veiem de tot, desde gent picant pedra, recollint plàstic per després vendre, a nens conduint les vaques cap al bosc, etc...ens dona la sensació d'estar a l'edat mitjana.

A pokhara tot canvia, ja que és una ciutat super turística.

Aquí tramitem els dos permisos que es necesiten per anar a fer el trekking dels Annapurna's:

• Tims: carnet amb les teves dades personals que val 1.640 r / uns 15e

• Permís d'entrada al parc que val 2.000r / poc més de 18e  

Sense  aquests dos papers no podem començar el trek, i ens han avisat de que si ens presentem al començament sense cap d'aquests dos papers ens cobraran el doble.

Després dels tràmits per fer el trekking comprem tot de fruits secs, barretes energètiques i tot de menjar que ens farà falta, doncs la teca durant el trekking arriba a ser fins a 3/4 vegades més cara.

A Pokhara tambè hi ha la opció de llogar sacs de dormir, pals telescòpics, botes, polaines etcetc. Nosaltres continuem amb el nostra estavli de calés i no lloguem res, o sigui que marxem sense pals i amb el sac d'estiu, ens han comentat que a totes les guesthouses tenen edredons...

ja estem nerviosos per començar.....