Ja veieu que fa molts mesos que no escrivim res, els més pròxims ja sabeu que estem a casa i el perquè, els que no, intentarem explicar-ho pròximament.
Aquest blog no ha sigut res més que un espai on informar als amics i familiars què fèiem, on èrem i com sentíem tot el que ens estava passant de cada racò de país, mai hem escrit per escriure ni ens hem desviscut pel blog, sempre hem cregut que l'experiència més gran i més enriquidora està dins nostre i no entre les línes d'aquests posts, que la retina dels nostres ulls ha guardat moltes més imatges que la nostra càmera i que aquestes permaneixeran sempre dins nostra.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Després de la cel-lebració del trek tornem a agafar el tortuós autobús cap a Kathmandú, i dic que és una tortura perquè estem 8 hores a recòrrer 200km per pistes plenes de sots enormes, carregats fins a la bandera i tocant la bocina tants cops que se't posa a dins el cervell, és pitjor que un mal de queixal!!
 | |
| pregàries al lloc exacte on va nèixer Buda |
A Kathmandú anem a recollir el visat de la India i per sorpresa nostre ens el concedeixen per 6 mesos. Agafem un altra bus d'aquests cap a Lumbini, la carretera és la mateixa fins ven bé la meitat del recorregut on ens desviem a l'esquerre passant per la frontera del Citwan national park, aquí tot plegat ja és més índi, inclús la gent.
A Lumbini poca cosa si pot fer, el lloc és pobre i de visita turística només tenim l'arbre on es diu que va nèixer buda i el parc que l'envolta on hi han tots els països representats. Nosaltres hi hem anat ven bé per fer més lleuger el camí cap a la frontera i perquè ens ho va recomanar l' Alvaro, però vist el que hi ha es pot evitar d'anar-hi. Si hi anem com a activitat podem llogar una bicicleta i vorejar tot el llac on hi han les ambaixades, ara que, ja us podeu llevar d'hora perquè depèn de quina época hi aneu fa una calor insuportable !!!
