24905

TABRIZ - ARDEBIL

2012-02-17T15:44:00.000+01:00

El viatge amb tren cap a Iran és espectacular, el paisatge dominat pel blanc ens recorda al transiberià malgrat no haver-hi estat mai, tot està gelat, de tan en tan es veu una mica d’aigua en alguns punts del riu, tardem 6 hores des de Elazig a Tatvan, el tren va a pas de tortuga !!!

A Tatvan deixem el tren i embarquem dins d’un ferry per atravesar el llac Van, aparentment ens pensem que el trajecte serà ràpid però tardem 6 hores més per creuar-lo. Aquest ferry porta rails per transportar vagons de tren que s’uneixen a la via del tren un cop al moll, és bastant curiós. Arribem a Van prop de la 1 de la matinada, tot és de color blanc i la temperatura és baixíssima, el fum del tren i la neu li donen un toc de pel-lícula. Ens fiquem dins el nostre vagó / dormitori però al cap de poc ens truquen a la porta per avisar-nos de que estem a la frontera i hem de baixar per segellar els passaports, a fora fot una rasca de pebrots, -15… una hora més tard tornem a pujar a la llitera i una mitja hora més tard ens tornen a despertar per estampar el segell d,entrada, un altre cop, aquest cop a la frontera iraniana. Ja som a Iran!!!!

Morts de son! 6 hores més tard estem a l’estació de Tabriz rodejats de gent. Si turquia ens ha semblat hospitalaria, Iran la supera amb escreix!! Només d’arribar a l’estació ja hem conegut 4 famílies, i totes elles volen que anem a casa seva, realment és una mica estressant tambè, semblem conillets d’ índies….

No haviem vist mai gent tan i tan hospitalaria. A Tabriz estem a casa d’un couch, en Mohamed, que viu a osku. Amb ell anem a kandovan, una espècie de capadocia però amb petit. El dia següent dormim a casa en Morteza i quedem amb l’Ali, un home que vam conèixer al tren.

Anem de cul, la vida d’un forester a Iran és una mica estressant, a Tabriz tothom ens mira, sobretot a la Gemma, i encara no sabem el perquè, si pel mocador, si per l’anorac o si bè és pel nas, que ella el fa així afrencesat, i totes elles foten una nàpia bastant grossa…jeje… l’Ali ens ensenya el bazar de Tabriz, el més gran d’ Iran i un dels més grans de tota àsia, 7km.

A l’endemà en Morteza ens porta a l’estació de bus, marxem cap a Ardebil i allà se’ns presenta altra cop l’Ali, cony de iaiu!! Que no vol que marxem i que no vol que marxem, de veritat que són el que no us podeu imaginar!!

A Ardebil passem 3 dies a casa d’ ambdós pares d’una parella molt maca que vam conèixer tambè al tren, en Said i la Saida.

Amb ells aprenem molt de la vida dels iranians, les seves costums, la seva manera de pensar, la seva situació davant aquest govern que els tè controlats amb tots els aspectes, però sobretot aprenem i experimentem “in situ” la manera que tenen de viure dintre de casa, la manera que tenen de tractar els seus convidats. Fa sis mesos que les seves famílies no els veuen i entre uns i altres ens empatxem de menjar, l’hospitalitat d’ells i de les seves famílies és impressionant, va més enllà de lo racional.

El dimarts marxem amb ells cap a Tehran, allà dormim a casa la germana d’en Said, que com no, ens prepara un sopar deliciós. L’endemà ens despedim ja d’ en Said i la Saida i agafem un tren nocturn cap a Esfahan. Han estat tres dies genials rodejats de les seves famílies, que ens han fet sentir sempre com a casa, explicant-nos les seves vides i nosaltres les nostres, una molt bona experiència, gràcies…

INFORMACIÓ ÚTIL TURQUIA

2012-02-12T08:11:00.001+01:00

VISAT

El visat s,aconsegueix a l,entrada al país, a l,aeroport. Té un cost de 15 Euros i una validesa de 3 mesos.

TRANSPORT

Nosaltres ens hem mogut bàsicament amb autobús al ser el mitjà de transport més ràpid. Arreu del país existeixen moltes companyies que ofereixen un bon servei relació qualitat-preu. Són puntuals, hi han bastants horaris no fa falta reservar amb antel.lació i són segurs. Els autobusos ofereixen tota mena de comoditats, TV, tè, snacks…

Per trajectes entre ciutats de poca distancia existeixen els dolmus, minibús. El preu d,aquests és potser una mica més car que un bus normal però són molt pràctics i eficients i una oportunitat per interactuar amb la gent local.

Per dins les ciutats ens hem mogut amb transport públic, autobusos o dolmus. El preu oscil.la entre 1 TL i 2 TL per trajecte i persona.

DINERS

El canvi a gener del 2012 és de 1 Euro=2,45 TL.

Canviar diners és fácil a qualsevol de les moltes oficines de canvi que hi han en qualsevol ciutat arreu del país. És també molt fácil treure directament diners dels caixers automàtics donat que n,hi han a tot arreu. La majoria de caixers dispensen TL. Existeix el banc TEB on en alguns dels seus caixers es pot treure Euros o bé Dòlars! Interessant per si un vol continuar cap a iran…

SEGURETAT

Turquia ens ha semblat un país molt segur. No hem tingut cap mena de problema. Ningú ens ha intentat enganyar amb preus i sempre sempre que hem necessitat ajuda ens l,han ofert.

GASTRONOMIA

El plat estrella de la gastronomía del país és la carn. O sia que un/a vegetarià/na ho té una mica cru. Als restaurants es troba xai, vedella i pollastre tot i que a la majoria de cases es menja o bé pollastre o bé vedella. El xai és molt car!

Als carrers està ple de kebabs versió entrepà o bé amb el durum, el que coneixem a casa, l,enrotllat.

El pa és un element molt important de la dieta dels turcs. Tenen moltes varietats de pa i totes elles están delicioses!

Les verdures també ocupen un lloc molt important, igual que els cereals com els cigrons, mongetes i arròs.

La beguda nacional per excel.lència és el te. Després del te hi ha l,ayran (yogurt).

Els esmorzars són a base de tomàquet, pepino, olives negres, formatge, ou dur i pa.

ALLOTJAMENT

Istanbul:

Hotel Portus: 15 Euros x nit x persona. Barri Karakoy un alltojament molt recomanable, és molt net i molt ben situat, tan sols a 15 minuts caminant del barri de Sultanahmet. Una ganga tenint en compte lo cars que són els allotjaments en aquesta ciutat.

Hotel 68 Hostel: 15 Euros x nit x persona. Molt aprop de l,anterior, no el recomanem, molt descuidat i brut.

Llocs d,interés: Anya Sofia, Mesquita Blava, Palau Topkapi, Cafè Pierre Loti des d,on podreu gaudir d,unes fantàstiques vistes de la ciutat, el barri de la Torre Galata, Bazar Espècies i Gran Bazar.

Istanbul-Safranbolu:

Bus: 30 TL x persona

Ildiz Konak Pension: 5 Euros x nit x persona amb habitació compartida i bany privat. Vam estar sols.. erem els únics clients a l,hotel.

Safranbolu-Ankara:

Bus: 15 TL x persona

Ankara-Fethiye

Bus: 45 TL

Fethiye-Olympus

Bus: 15 TL x persona

Vam dormir amb una cabana de fusta per 20 TL x persona i nit mitja pensió.

Olympus-Antalya

Bus: 15 TL x persona

Hotel vam dormir per 20 TL x persona x nit habitació doble amb bany privat. Net i el personal molt amigable.

Antalya-Göreme

Bus:

Coco Cave Hostel: 32 TL x persona x nit habitació doble amb bany privat dins una cova. Molt acollidor i net tot i que l,espai comú el podrien tenir un poc més arreclat. Esmorzr inclòs. El preu en temporada alta de l,habitació és de 65TL per persona.

Us recomanem, encara que no hi vam estar allotjats el Nomad Guest House o Nomad Hotel.

Göreme-Gaziantep

Bus desde Avanos fins a Kaysery i després fins a Gaziantep 35 TL x persona.

A Gaziantep trobar un allotjament econòmic és missió imposible. Vam pagar 50 TL x persona x nit amb mitja pensió. L,hotel és molt recomanable.

Gaziantep-Sanliurfa

Bus 15 TL x persona

Hotel Urgur 20 TL x persona x nit. Habitació doble amb bany privat. Allotjament molt bàsic però molt net. El personal molt amigable i situat molt aprop de la part antiga de la ciutat.

Sanliurfa-Mardin

Bus: 20 TL x persona

Hotel Bilem: 42 TL x persona x nit. Habitació doble amb bany privat. Allotjament situat a la part nova de la ciutat amb molt poc encant. Car i no gaire net. A Mardin també escasseja l,oferta d,allotjament econòmic. Només hi ha una opció a la part vella de la ciutat que ningú recomana.

Mardin-Batman

Bus: 10 TL x persona

Batman-Diyarbakir

Bus: 10 TL x persona

Diyarbakir-Elazig

Bus: 10 TL x persona

Elazig-Tatvan-Van-Tabriz

Tren 60 TL x persona

MARDIN-HASANKIEF-ELAZIG

2012-02-12T08:01:00.001+01:00

De Sanliurfa emprenem el camí cap a Mardin amb força mal temps. El dia no acompanya massa, un dia gris, amb pluja, neu…

Un cop arribats a Mardin instal.lats a l’hotel i amb la panxa plena decidim sortir a explorar el casc antic d,aquesta ciutat. És díficil donat que els carrers semblen pistes de gel, un poc perillós. El casc antic de Mardin està situat en un turò, per tant, tots els carrers són estrets i amb pujades i baixades, ha set bastant free style!! Mentres caminem per aquests carrers, de camí cap al museu, s,obren clarianes i el cel ens regala una ben curiosa posta de sol. Davant nostre hi podem contemplar el desert de Siria ben nevat mentre el sol davalla ben rogenc darrere les muntanyes. Els edificis prenen el color del capvespre, les hombres cada vegada agafen més protagonisme i de seguida es fa fosc…deuen ser prop de les 5 de la tarda , i no es veu res ja…

De Mardin agafem un dolmus cap Batman, com és habitual, entrem al minibus que va ple, tots els seients ocupats, quan ja ens pensem que estem apunt per marxar continua pujant gent i més gent... el minibus té capacitat per 12 persones però quan tanquen les portes en comptem 26!

A mitg camí parem unes dues hores a Midyiat. Donem una volta pel seu casc antic i veiem en directe com fan pa fora al carrer de la manera més tradicional turca. Tenen com uns forns d’adove compartits per famílies que alguns fan servir fora el carrer i d’altres dins els seus patis.

De Midyiat ja no parem fins a Batman, allà ens allotgem a casa la Söngul, que de fet no és casa seva, sinó que és el pis d’un seu amic que el tè per anar-hi amb els col-legues a pasar el rato. Ens ho pasem de conya amb aquest grup de gent, són divertits. I aprenem coses de la cultura dels kurds i de la situació amb la que viuen.

A l’endemà anem a Hasankief, un poble mil-lenari recobert de coves on antigament hi vivía la gent, actualment i incomprensiblement, el govern turc i vol constrïr una presa mitjançant la qual el poble quedarà cobert d’aigua, realment no s’entén, no la podrien construir una xic més avall? Un poble que des del 451 dc. ha sobreviscut a tot quedarà colgat sota les aigües… Hi passem gairabé tot el dia, caminant amb dos nois del poble, que ens expliquen el poc futur que té la gent del poble.

Ens despedim de Batman, de la Söngul i dels seus amics després de compartir amb ells un bon esmorzar i ens dirigim cap a Diyarbakir. La capital del poble kurd.

Pasem un parell de nits a Diyarbakir no hi ha massa res a veure, només dir que tè la segona muralla més llarga del món, amb 5,5 km de llargada. Aquí s’hi congrega la major part del poble kurd, casi el 95 % de la població, una ciutat tambè molt militaritzada.

A Elazig ens rep l’Hibrahim i Mesut, amb ells i la familia d’en Mesut passem dos díes inolvidables, la seva hospitalitat va més enllà de lo esperat per nosaltres. Tastem la seva cuina i ells la nostra amb diferents sopars. Elazig és la última ciutat que visitem de turquia abans d’agafar el tren cap a Iran. Dediquem el nostre últim dia a fer quatre coses com comprar una faldilla llarga per la gemma, a l,iran les dones no poden anar només amb pantalons, o descanviar dòlars ja que a iran no podrem treure calés enlloc, la visa està bloquejada en tot el país!

Gràcies a en Mesut podem fer tots aquests tràmits ja que aquí fa dos díes que no para de nevar i els carrers están impracticables, ell treballa com a comercial de productes farmacèutics i l’acompanyem amb el cotxe per tot Elazig, fins al punt que en una visita que fa en un hospital, el metge, que és cardiolag li diu que ens vol conèixer, i ja ens veieu a tots dins la consulta: en Mesut, el metge, la secretària, els pacients, nosaltres, un altre comercial i la secretària d’un altre metge… tots allà dins mentre van entrant pacients, jeje, tela!!!

Hem passat dos díes molt bons amb l’Hibrahim i en Mesut. I a més el Barça ha empatat 2 a 2 i ha eliminat el Madrid. Toma!! Demà agafem el tren cap a Iran a les 6 del matí.

El tren arriba 3 hores tard.Mentre avancem cap a iran el paisatge cada vegada és torna més i més blanc fins que aquest color ja no ens deixa, mirem a l’infinit i tot el que veiem és neu i més neu. Turquia ens ha encantat, ens hem deixat moltes coses per fer i per veure perquè la neu no ens ho ha permès, com per exemple les estatues del mont nemrut un lloc increíble, o kars i tota la banda del mont ararat, llocs on ara estàn a tempetratures molt i molt baixes i que només si pot anar a ple estiu o a principis de tardor, sobretot al mont ararat. Hem conegut gent molt maca, per tant estem segurs que tornarem per aquest racò de món…

SANLIURFA - HARRAN

2012-01-22T22:41:00.000+01:00

KURDISTAN

Deixem la Turquía de l’oest i ens endinsem a la de l’est. Només sortir de la capadocia ja es veu el canvi, el turisme a la banda de l’est és molt escàs, caminar pel carrer i sentir-te observat per tothom és el més normal, aquí no veuen gaires turistes.

Estem en terres del KURDISTAN, per nosaltres dos i pel poc que em pogut veure fins ara, el kurdistan ens està maravellant. Aquesta regió està bastant oblidada pels nacionalistes turcs i pel govern, al cantó oest de turquia tothom ens ha parlat malament dels kurds, de l’estil que: són mal educats, perillosos, que roben als turistes, en definitiva, que no aconsellen anar-hi….quan vam arribar a sanliurfa els fets ens van demostrar tot el contrari i al igual que a la banda oest de turquia, l’hospitalitat i l’amabilitat del poble kurd quedarà grabada en la nostra memòria….

El kurdistan és una regió molt gran de l’est de turquia i que abarca també una part de l’iran,de siria i de iraq, té una població de 15 millons de persones només a turquia. Igual que a Catalunya tenen la seva pròpia llengua totalment diferent al turc, com tambè la seva pròpia cultura i tradicions. Malgrat tot, el gobern turc no els tenen reconegut com a tals i els ha privat de la llibertat d’expressió i/o de fer ús de la seva llengua i identitat, com per exemple privant-los d’ensenyament en la seva llengua, per citar-ne només alguna. Els conservadors turcs i polítics no parlen bé d’aquesta zona de turquia, espantant i desaconsellant al turisme mitjançant mentides televisives. Nosaltres us diem des d’aquí que si teniu l’oportunitat de venir-hi no us ho perdeu, i no us cregueu res del que us diguin d’aquesta zona. És increíble !!

SANLIURFA:

Aquesta ciutat ens ha encantat… estem a desenes de kilòmetres de síria i es nota ja el canvi en la gent, molts d’ells són aràbics, la fesonomia de la cara és diferent, molt més morena i tots ells llueixen mocadors al cap de l’estil “palestí “ en diferents colors, per exemple el mocador lila és el mocador kurd.. . Quan caminem pel carrer tothom es gira, ens miren com a extranys, i les dones sobretot ens miren de reüll i somriuen timidament. Arribem a sanliurfa una tarda mitg nevant, fot un fred de nassos, o com es diría en català antic: va parir,carda un fred que escarda el cap !! baixem de l’autobús ben perduts en una ciutat d’ un milió d’habitants buscant un hostel que vam trobar per internet, com sempre ens apareix el nostre protector,eps! Perdó, encara no us hem explicat res d’aquesta figura....

El protector: com molt bé diu la paraula el protector,és aquell que et veu quan baixes de l’autobús i mires tot al teu voltant buscant qualsevol cartell indicatiu, aquell que t’ajuda quan fas cara d’estar més perdut que un pop en un garatge, aquell que et veu parlar amb un turc que no parla anglés i no hi ha manera d’entendre res, el que et dona un cop de mà quan desplegues el mapa. Aquesta figura no et deixa mai sol, i t’acompanya fins que et trova un lloc per dormir, no et deixa sol fins que et veu dins d’un autobús o fins que t’ha ajudat a comprar els bitllets…n’hem tingut ja uns quants, i sort d’ells…

A sanliurfa visitem el fish lake, on segons diuen el profeta Abraham va caure dins el llac que estaba en flames i el va apagar, (no sè jo) actualment és un lloc sagrat i és que sanliurfa és la quarta ciutat de peregrinació dels musulmans després de la meca, medina i jerusaluem. Ens deixem perdre pel seu basar ple d’artistes treballant de manera artesana, igual que es feia a casa fa molt de temps, ja sigui fent pa en un forn de llenya, treballant la pell, fent plats de decoració o fent alfombres …sanliurfa ens encanta i ens hi deixem perdre 3 díes, un d’ells el gastem per anar a HARRAN.

HARRAN és al sud de sanliurfa, gairebé a la frontera amb síria, la història d’aquest petit poble és remonta a gairebé només 13500 anys abans de crist. Fa un mal dia de nassos, però ens endinsem per un camí que ens porta en una zona molt pobre de harran, les cases són com d’adove (terra i palla) i la zona és molt rural, fangosa i bastant deixada.

Una dona ens convida a pasar a casa seva i ens porta un çai, (te) no parla anglès evidenment, es parteix el cul de riure amb nosaltres i les nostres vestimentes, amb llenguatge de signes sabem que no està casada, que no tè fills i que tè 24 anys…ha estat divertit…malauradament el temps no acompanya gens, cada cop plou més i no convida a anar amunt i avall caminant o sigui que marxem altra cop cap a urfa.

Gastem un altra dia allà per visitar el Castell i posar-nos al dia enviant missatges per trobar gent de couchsurfing, afortunadement tenim couch fins a tabriz, o sigui els pròxims 8 díes !!!

Apa gent, esperem que estigueu tots bé. Una abraçada a tothom ;)

KAPADOKIA

2012-01-15T20:42:00.000+01:00

Com ja és costum viatgem de nit, desde antalya a göreme tardem 10 hores, 10 hores més a dins d’un autocar on passem la nit, és la nostra estratègia: nit d’autocar,nit que no paguem llit!!!! Però ho paguem amb el cos,jeje....

Arribem a l’estació i tot déu ens vol vendre el tour-paquet de capadoccia, són les 6 del matí, amb cara de pocs amics declinem totes les ofertes dient que anem per lliure,sembla però que no ho entenen gaire això d’anar per lliure, que lo dels paquets no va amb la nostra filosofia,i vinga torne-m’hi....no és NO !!! òsties!!!

A göreme mirem diferents pensions i escollim la coco pansyion,dormirem dins d’una cova que té una gotera i que a la segona nit cau un tros de sostre (petit). Un altre cop el propietari de la pensió ens vol vendre un tour tambè..noooooooo ;) Per tot el demés és tota una experiència dormir-hi, a dins si respira una energia especial, a més en temporada baixa no hi ha gaire gent, i per tant els preus són molt més assequibles... Rebaixes fins el 50%!

Un cop situats i aprofitant el bon dia que fa, sortim a fer una caminadeta pels voltants. La caminadeta propiament dita dura uns 6 kilòmetres, ens endinsem per la red & rose valley. El camí ens transporta en el temps, observem el nostre entorn i tot el que ens envolta sembla extret d’un conte de fades o de follets, cases i coves minúscules que en el seu temps havíen estat habitades al llarg de totes les civilitzacions desde molt abans de crist. Caminar pel mitg d’aquest paisatge deu ser el més semblant a caminar per la lluna, en tot moment la bellesa del lloc ens deixa paralitzats...després de recòrrer tot el camí arribem a uçichar, ens hem d’esperar per agafar el dolmus, així que fem dit i amb un moment ens carreguem per tornar a göreme.

DERINCUYU UNDERGROUND CITY

La ciutat subterrànea de derincuyu: és una de les coses que més ens ha sorpés, com moltes altres és clar, la història sempre et deixa perplexe, quan i penses no pots més que quedar impressionat de lo que feia la gent en temps tant remots...la ciutat de derincuyu la van construïr els hitites primer per guardar els animals del fred, ells van construïr el primer pis, després els romans, i les posteriors civilitzacions (bizantins,otomans...) van ampliar la ciutat cavant fins a 8 pisos. Dins hi podien viure fins a 10.000 persones, tenien de tot per a viure-hi, desde un forn de pa, a una escola, l’esglèsia, el rebost, el celler, dormitoris, xemeneies, telèfens cridant través dels túnels,i inclús existeixen túnels que comuniquen amb altres ciutats subtarrànees...En el seu temps aquestes ciutats servien per amagar-se i protegir-se dels atacs dels àrabs, pirates, etc...

A la foto de dalt podeu observar una de les portes que hi ha al llarg dels túnels, per moure-la feien falta 4 persones i era un mitjà de seguretat per si entrava l’enemic. Una altra estratègia eren els túnels: els construïen així de baixos i estrets, perquè si entrava algú només hi podia passar una persona, així els esperaven al final del túnel i...”cop de garrot” !!!!

De les moltes ciutats subterrànees que existeixen aquesta és la més gran i més ben conservada. Per arribar-hi desde göreme només cal agafar un dolmus fins a neveshir i després un altra fins a derincuyu.

Tornant cap a göreme li diem al xòfer del dolmus que ens deixi a mitg camí. Fem a peu la white valley i la love valley, igual que el dia anterior, flipem amb les vistes i amb aquests rocs de formes tan caprixoses, que la lava i el pas dels anys han deixat. Tornem a göreme fent dit, li estem pillant el rotllo ja!!!

Hem estat de sort! Hem tingut dos dies acompanyats d,un sol esplèndit... sortim de la cova i el paisatge està ben nevat, de fet està nevant! Anem fins a l,estació i agafem un altre autobús direcció Gazantep, la nostra pròxima parada.

ANKARA I FETHIYE

2012-01-11T21:18:00.001+01:00

Això del couchsurfing li estem agafant l'aire. La veritat és que és molt interessant, portem ja 6 nits dormint a casa de gent local, intercanviant pensaments i explicant-nos coses bàsiques de la nostra cultura i ells de la seva, sincerament és molt gratificant, a més ens permet veure diferents tipologíes de gent.

Quant ens miravem les temperatures d'ankara des de casa deiem que no hi aniriem pas,que hi feia massa fred...no diguis mai...vam conèixer a l'ozmel pel couchsurfing, ens va enviar un missatge que feien una taula d'espanyol a ankara i que hi estavem convidats, ella ens va allotjar a casa seva i de quina manera!!

La taula d'espanyol va estar curiosa, vam conèixer gent turca que estan aprenent l'espanyol i es van quedar molt sorpresos de que estiguessim allà per compartir amb ells la taula, va ser curiós i divertit sobretot...gracias ozmel !!!!

Per cer, d'ankara vam visitar ben poca cosa, només un matí , vam anar al old town, que està dalt d'un turó amb unes vistes molt guapes de la ciutat. Dir-vos que és una ciutat bastant lletjota, però que el barri vell mereix una visita, i el mercat que hi ha a l'entrada del barri tambè.

A fethiye vam conèixer en seyran, un person!!

productor de tv, venedor inmobiliari,alpinísta,guia de muntanya....un tio polifacètic que ens va deixar un llit de matrimoni en un dúplex d'escàndol!!

Fethiye és una mica com mallorca, però enlloc d'aver-hi alemanys hi han anglesos. La gent ve a retirar-se aquí, de fet no m'estranya, vam mirar preus i vam flipar amb lo barats que és aquí !!!

El lloc és una pasada i perdre's pels camins del voltant del mar una bona experiència. En seyran ens porta a passeig el primer dia, pugem un cim petit que hi ha prop de casa seva, nosaltres venim trinxats de fer el trajecte amb autobus de nit desde ankara, i que ha durat 10 hores, però la volta sens posa bé i recobrem les piles, a més les vistes són fantàstiques!!

A l' endemà sortim d'hora i agafem un dolmus cap a kaya,passem per un antic poble en runes prou bonic i ens endinsem en un bosc de pins que podria prou ben ser cadaques o qualsevol altra poble de la costa brava, ah per cert: està ple de fredeluuucs!!!

Aquesta gent no els collen els fredolics, estan ben bojos aquests turcs !!!!!!!

com podeu veure els camí és preciós, el contrast entre el mar i les muntanyes és molt gran, just al costat del mar s'alcen pics nevats de més de 2.700 metres, edm recorda un pèl a nova zelanda, enlloc més hi ha tant de desnivell en tant poca distància... el lloc és realment màgic...

Arribem al final del camí al anomenat "blue lagon", un lloc ja més turístic, no pas ara es clar...el camí ha valgut la pena, han estat tres horetes prou distretes, i com no se'ns ha obert la gana...ah per cert: avui fem truita amb pa amb tomaca, aquell turc d'en seyran fliparà !!!!!

Apali gent, anirem informant quan poguem. Demà marxem cap a la capadocia, fa molt fred, de fet ja sabiem que no era la millor època, però bueno. Tenim moltes ganes de marxar ja de "lo turístic" i començar a trepitjar la zona més descuidada de turquia; el kurdistan.

Salut a tothom!!

SAFRANBOLU

2012-01-06T14:17:00.000+01:00

Istanbul sembla que es resisteix a desaparèixer, no n'acabem de sortir mai de lo gran que és. Finalment creuem l'antiga porta que ens obre el pas, ara si, cap a Àsia. Deixem endarrera l'antiga Constantinoble. Fa un dia tot gris, pluvisqueja i la boira gairabé no ens deixa veure que hi ha més enllà del nostre nas.

Ens dirigim cap a Safranbolu, poble otomà per excel.lència i poc conegut dins les rutes turístiques. El seu nom prové de la paraula “safrà” donat que al voltant del poble s,hi cultiva aquesta planta. El poble és famós per les seves cases otomanes construides amb fusta durant els segles XVII i XVIII. La majoria de cases mantenen la seva estructura original, cases de dos o tres pisos i amb un munt de finestres que recorden els “caserios” tipics del país basc. Passejar per els seus carrerons estrets i d,adoquins, és retrocedir en el temps. Aquí ens topem amb el primer caravanserai de la nostra ruta, antic lloc d,hospedatge que feien servir els comerciants de la Ruta de la Seda. I ens imaginem com aquests arribaven després de dies de viatge, cansats amb els seus cavalls buscant un lloc per refugiar-se i per agafar forces per continuar tan llarg viatge.

Disfrutem durant tres dies de la tranquil.litat d,aquest poble i la seva vida senzilla així com també de la seva hospitalària gent, sempre disposats a complaure,t i ajudar-te. Ens allotgem en una antiga casa otomana convertida en hostal, com la majoria de cases del poble, només per 5 Euros la nit i amb l'esmorzar incós,val a dir!!!. Cada vegada que fas una passa se sent la fusta grinyolar. Aquí, al costat d,una estufa de llenya, comencen les nostres primeres lliçons de la llengua turca i també entablim llargues converses sobre la cultura, valors i tradicions turques que ens recorden una mica l,espanya dels anys 60 o 70.

Visitem Yuruk una versió amb miniatura de Safranbolu. Mentres esperem el “dolmus” (minibús) que ens ha de portar fins al poble, es para un venedor de tabac i s,ofereix a portar-nos. No ens ho pensem dues vegades, portem gairabé una hora esperant el dolmus i fa fred, així que pujem a dins la furgui, carregada de caixes de tabac i mentres posem en pràctica el nostre turc arribem a Yuruk, no hi ha ni una ànima així que el nostre amic s,ofereix a tornar a cercar-nos al cap d,una hora tan si com no. Fem una mica el xafarder pel poble, i descobrim que les cases són encara més antigues que les de Safranbolu.

De sobte mentres caminem per un dels seus carrerons, apareix una dona tota emocionada que ens guía fins l,antic safreig del poble. No parla res d,anglès, com la majoria de gent, però ens hi entenem posant-hi ganes i barrejant la mímica amb el poc vocabulari de turc que tenim. Acabada la visita al safreig la dona desapareix, ja no la tornem a veure.

Marxem cap a ankara, on estrenarem la nostra primera estada de couchsurfing, i després cap al sud, a buscar una mica d'escalfor...fot molt fred per aquestes contrades!!!

ISTANBUL

2011-12-31T18:07:00.001+01:00

Últim dia a istanbul, la nit de cap d'any. Aquí sembla una nit més, el 99% de la població és musulmana, i no sembla pas que es prepari una gran festa, excepte pels centenars de turistes europeus que corren per aquí, de fet a nosaltres ens és indiferent, demà a les 08:00 marxem ja per fi de la ciutat, no és que no ens agradi, istanbul és una ciutat preciosa, però molt europea dintre de tot, descontant que enlloc d'esglesies hi han mesquites aixó si !!! la city és una mica més gran que barcelona, té uns 14 milions d'habitans només, per aixó a dos vilatans com nosaltres ens supera una mica...el nostre proposit ja l'hem complert: recollir el visat d'iran...uueeeee!!!

Tot i així istanbul ens ha agradat molt, ens hem deixat perdre pels carrerons laberíntics i empedrats del barri de sultanahmet, el barri on es concentra la majoria d'atractius de la ciutat i on es pot respirar encara una mica l'escència de l'antiguitat. Els seus carrers ens han transportat en el temps, les seves olors ens han guiat cap als millors llocs per disfrutar de la gastronomia turca...Caminar pel seus basars és tota una experiència, malgrat que (opinió personal) està super enfocat pel turisme, tot i així val la pena deixar-s'hi perdre pel laberint de carrers que el formen,sobretot al basar de les espècies. L' hospitalitat de la seva gent és encomiable, sempre disposats a ajudar-te, encara que moltes vegades no parlin anglès,sempre tenen un somriure a la cara per mostrar...

Un dels monuments més atractius de la ciutat és la mesquita de santa sofia, convertida des de ja fa molts anys en museu...visita obligada si mai veniu a istanbul...perquè us en pogueu fer una idea, és va construïr l'any 360 per l'imperi bizantí !!! Davant del museu de santa sofia tenim la mesquita blava, un altre dels atractius d'istambul, famosa per les seves entrades de llum i per les seves cúpules decorades en un blau intens. Llocs aconsellables per veure: les mesquites blava, sofia i süleymaniye,el palau de topkapi, els basars, la torre galata i el seu barri, i el café pierre loti des d'on podreu gaudir d'una fantàstica vista de la banya d'or després d'una passejada d'uns 15 minuts per un dels cementiris de la ciutat. Només ens queda dir-vos a tots que passeu una entrada d'any collonuda i que el 2012 sigui molt millor que aquest que ja s'acaba...

PODEU VEURE MÉS FOTOS AL REQUADRE DE SOTA...SALUT !!!

PRESENTACIÓ

2011-11-16T19:10:00.000+01:00

Emprendrem aquest camí perquè així ho sentim, la il-lusió és la constant cada matí quan ens llevem, el desig de compartir cultures, d'aprendre, de conèixer gent, de donar, de rebre, d'ajudar, de repartir somriures alleugerant les nostes inquietuds, de tastar les cuines del món, de respirar l'aire pur dels pics nevats, d'observar les postes de sol, de no tenir rellotge, ni temps, ni pressa, de parlar amb la gent de país...Tot plegat és un somni, un somni que d'aquí a poc es farà realitat, perquè per això són els somnis, per creure en ells...Ens agrada sentir, sentir des del fons del cor, i ara el cor ens diu que fem això...

El 27 de desembre agafarem el que serà el nostre únic vol, direcció turquía, la creuarem d'oest a est fins arribar a iràn, allà creiem que ens hi estarem un mes, per esperar que les neus de turkmenistàn es vagin calmant...després uzbekistàn, kyrgystàn, xina, nepal, índia...farem part de la ruta de la seda, però més llarga...Aquest és el primer planning, que creiem que durarà uns 6 mesos fins a arribar a la índia, després...we will see.....

Us volem fer partíceps del nostre viatge en aquest blog, esperem que sigui una eina per no sentir-nos tan lluny de vosaltres i vosaltres de nosaltres, una eina per sentir-nos més propers, per això ens agradarà molt que ens escrigueu i que hi digueu la vostra ....

Salut gent i molta sort a tothom !!!!
j & g